les forces del mal

Vull no fer res i no me'n surto.
Tot són remordiments i culpa i aquest fàstic que m'acompanya com la suor, i jo més aviat tinc fred, més aviat estic rúfol, i penso en no fer res i hi penso i hi penso i hi dono voltes i acabo a tot arreu, el DF, al concert de dissabte, a Santiago, al teu llit, a la biblioteca. Giragonso i giragonso i em desperto pensant en escriure, visitant els blocs de sempre, llegint llibres ja llegits, passant pàgines sense entendre-les. Només vull no fer res, jeure al llit 48 hores, o fer algo concret, no aquest tot que és no-res, no aquesta apatia que s'allarga tot el dia i a cada ventada m'esmicola. Ens agrada, protoliterats que som, escriure la vida. Avui és un dia d'aquells en que l'esborraria.