Asfaltarem

Ofegar-se en pintura és possible.


Al final m'he endut una composició de taques grogues en franges horitzontals i un quadre meravellós d'enginyeria inversa, el subtil revers d'una taca dura formant una ombra lleument acolorida en la blancor. Nebulosa, llençols rebregats, el rastre encara tebi d'una absència. Un parell de taques vermelles i un guixarot que no diu res a la cantonada dreta. Ja té nom.

El negre entre les estrelles
el buit entre les costelles
que em despertis a mitjanit
o el segon 75 de la nostra novena.


Algun dia, trobaré la paraula justa. Fins llavors, dissimularem.