Tu més

M'estimo dona, és clar que m'estimo, és només que ja m'he resseguit tantes vegades que no hi ha encant, és només que ja em conec i no em sorprenc, és només que ja sé per on vaig sempre, que els regals me'ls he comprat jo mateix, és només que sempre empato i només guanyo si em deixo guanyar, és només que repeteixo errors perquè, deixat, no me'ls apunto, és només que sumo zero, és només que no tinc esquena i que el mirall s'ha tornat mut, és només que ja estic una mica tip de mi, sense el misteri, coneixent les respostes abans de les preguntes, bessó de mi mateix, clonada idiòcia, cansat de jugar a tennis sol i que ningú et retorni els cops, és només que entristeix tanta habitació individual, tantes converses amb l'ombra, tanta bombolla, i a més no tinc uns cabells llargs ni uns pits ferms ni un cul preciós com el teu que imaginar-me sota les faldilles que sí que tinc però que no trec mai de l'armari.