Monday

Voldria ser-ho tot



Quan sento Wa yeah! penso en tu

Anna



És dura, la vida del fan. És dur aixecar-se cada dia i rebuscar en diaris i revistes articles sobre l'ídol i anar retallant-los amb cura i anar escanejant-los i arxivant-los en àlbums d'aquests amb plàstics protectors i rellegir-los amb delit a cada tarda avorrida fins al punt de poder citar d'una tirada "habla de amor, pero de un amor de andar por casa con pantuflas" i haver de recórrer Catalunya en un 127 destartalat, històric, arribar d'hora als concerts, analitzar el terreny, decidir quina serà la millor ubicació i que al final se't posin al davant unes preteens que, desgargamellant-se, et destrossin Tots els motors o t'aboquin birra al damunt o aguantar burros amb gumets empenyent-te, temazo necessito estar a primera fila i empenyent-te de tornada a la següent, aquesta no me la sé, i que a la feina se'n riguin de tu per dur una samarreta amb la princesa del Mario i petita, però què volies, de la teva talla no en quedaven i un cub de rubik de protector de pantalla i fer cua perquè et signin un llibre que ja has llegit i fer cua una altra vegada a la següent llibreria i una altra a la tercera i quan l'artista total t'aixequi la cella dir "és per la neboda" i els pòsters que primer no eren pòsters sinó ampliacions de fotografies, perquè ningú els publicava pòsters, al principi, quan tu vas descobrir el grup i vas entendre abans que ningú, abans fins i tot que ells mateixos, que la teva vida acabava de cobrar sentit i vinga a fer-los fotografies, "puto fan para ja amb els flaixos" i vinga a ampliar-les, borrosses la majoria, mal tirades amb la teva compacta fujifilm que regalaven al domiciliar la nòmina que vas redomiciliar pel DVD del Banesto per reproduir el documental, però la càmera te la vas quedar, i el viatge a Mallorca pel Lleonard Muntaner i el DVD per a festivals de My way i lligar amb "diria que els teus llavis són hiverns" i retratar meharis i col·leccionar llapisos d'Ikea i aquestes coses sense les que, avui per avui, et seria duríssim aixecar-te cada dia.