matar mosquits

El mosquit que et xiula a l'orella és el que et pica

Tot el que escric s'assembla a alguna cosa, avui. Tot té connotacions, tot és massa, massa X o massa Z, em veig a mi mateix provençalejant la vitrina i no hi ha manera de treure'n aigua clara, només aquest pixum líric amb gust de fanta rara. Avui les nàusees són reals, tot jo puto a aigües estancades, a Puig i Ferrater, exactament així. El Walser m'està enfonsant, no sé on hi veu Cannetti "la temptativa incessant per fer callar l'angoixa". Però si és un altaveu com una soga! Gust de llibrot vell i amb mala vista. Ganes de tornar a Lisboa, de repetir-te en altres cossos, de tornar a pixar a l'aigüera. Com costa matar mosquits, com costa arribar a no ser res!