guimbada

Su cuerpo era un ocho mil
Life vest

Jugo a pòquer botifarra o bacarrà,
tant li fa, no en sé les normes
i llenço cartes i cartes i cartes
alienat.

Sé que hi ha quatre pals,
rossa, morena, pellroja i morena
i que una d'elles desexisteix.

Rossa i pellroja us assembleu
-mateixa cara, mateix somriure,
mateixa tragèdia terratrèmols ja predits-
i les morenes sou màquines del temps.

El rellotge em diu
que marxaré a mitja partida
i aquí no hi ha temps
ni per estratègies ni per tutorials.

Tirar, tirar, tirar,
creuar els dits, resar
i aquesta mena de coses que no faig.