tu no existes

mai no havia vist sushis en un casament italià

T'asseus al relleix d'una botiga de belles arts i els llenços blancs esdevenen premonitoris. Encarat al carrer Ferran, els minuts ressonen com una melodia lleugera. Veure passar el temps i la gent. Canells nets, no hi ha rellotges. Preciositats en sola plana que s'esmicolen metres enllà, belleses supremes que realment no existeixen entre l'omnipresent rebombori gris. Les lletges són transparents o avui no han sortit de casa. Gèneres discordants o atacs de cor, taques Twombly, sinalefes i logotips serigrafiats. Nassos operats, mirades que són càrregues existencials, vides que pengen d'un mòbil. Bosses d'American Apparel, de somriure fals com el Vuitton que portes. Abans d'aixecar-me i marxar passa un coll fragant que ben bé podria haver nascut el mateix dia que jo. Ganes d'aparcar-me, d'abandonar aquest anar i venir d'enlloc.