Turn it off

Nonsenses.

El dibuix fallit que amaga la tela acabada.


Penso, llavors existeixo.
Penso que crec que existeixo.
-espai per a la metafísica-
Existeixo per pensar.
Ha. Ha. Ha.
Malpenso, també. Inevitabilitats d'aquestes
tan difícils de pronunciar.
Ho confeso: m'agrada Milà.
Ric per no plorar.
Pujo turons, baixo als inferns,
bec verins, pústules, retrets.
segueixo converses
sempre descedents,
insemino quan puc,
diserto quan em deixen,
consumeixo constantment,
respiro sense adonar-me'n
i, encara inconscientment, em planto als 24.

Em sento d'enlloc i sóc arreu,
tip, buit, brut i fosc.

No hi ha motius de pes
perquè sigui aquí dalt,
tot lleig, tot tremolós,
tot begut.

Res té sentit, avui.
Ni en tenia ahir, ni en tindrà demà, ben mirat.

Ens queda ignorar-ho o ignorar-nos.

Buscant la transcendència perdo la decència.
Buscant el missatge perdo l'equipatge.

Ni llegides amb veu de rapsoda colen aquestes parides.