3, Savile Row - 30/01/1969
Jo vull ser el puto Houellebecq, ella vol ser Amélie, tu vols ser en Tàpies, ella, encara que no ho reconegui, la mare Teresa de Calcuta. Ella vol ser de porcellana, ell eternament jove, ella Julio Medem -oye-, ell el nou Nietzsche, ella una funcionària amb aspiracions imperials, ell el nou Carner carronyer de les Lletres Catalanes.
Tenim un veritable problema amb els referents.
No és que els referents únics no tinguin el seu romanticisme -els assassins en sèrie, posem per cas-, és que limitar-nos a un referent únic ens empetiteix. Puc entendre que un macarra de barri aspiri a ser el nou Vaquilla, però em resulta decepcionant que, davant l'excepcional aparador de referents que tenim a la disposició -des de ionquis a ballarins, tot a granel- decidim tancar-nos a un sol individu i les seves baixeses, els seus triomfs i, sobretot, els seus propis límits.
Els monoteismes sempre han estat nefastos, i abandonar-nos al culte del referent únic acaba apagant el cervell i la imaginació, limitant el que podria haver estat una existència original, complexa i referenciable en un futur -amb els patiments que això comporta- a viure en plagi, intentant ser el que no som i fustigant-nos dia rere dia en règims anodins perquè ens resulta impossible embotir-nos en les malles del Superman de temporada.
Tenim un veritable problema amb els referents.
No és que els referents únics no tinguin el seu romanticisme -els assassins en sèrie, posem per cas-, és que limitar-nos a un referent únic ens empetiteix. Puc entendre que un macarra de barri aspiri a ser el nou Vaquilla, però em resulta decepcionant que, davant l'excepcional aparador de referents que tenim a la disposició -des de ionquis a ballarins, tot a granel- decidim tancar-nos a un sol individu i les seves baixeses, els seus triomfs i, sobretot, els seus propis límits.
Els monoteismes sempre han estat nefastos, i abandonar-nos al culte del referent únic acaba apagant el cervell i la imaginació, limitant el que podria haver estat una existència original, complexa i referenciable en un futur -amb els patiments que això comporta- a viure en plagi, intentant ser el que no som i fustigant-nos dia rere dia en règims anodins perquè ens resulta impossible embotir-nos en les malles del Superman de temporada.
Llençat per A a les 1:59 PM
