Sorra

Lo que llamamos camino son vacilaciones

Assegut al desèrtic aeroport de Tunis-Cartago, davant finestralls immensos enquadrant camions escala, avions assedegats i maletistes que jeuen enyorava això, l'aquí, l'ara. Aquí i ara, bloc de la Sílvie bloc de l'Anna Bloglines fotologs i tornar a començar, eternament, com una estàtua, enyoro allò, aquell no-res, la sorra que no s'escola perquè el temps no passa mai, en realitat.