Más triste es Larra

L'espera és un preludi en mode menor
Boris Vian

I què si ens alimentem l'un a l'altre de lletres,
de versos, del que ens sobra, de deposicions.

Tothom tria què s'endú a la boca.

Tothom tria què llegeix,
quan escolta,
qui l'empala
on plorar
com morir
o perquè viure...

Al nitbus, de tornada,
tanco els ulls i apareixes,
besant-me.