La Barceloneta

Res d'or no perdura.
Robert Frost

Se me'n fot tot.
Se me'n foten les persones, les plantes, els animals,
se me'n fot el CO2, la vela, la boxa, l'artrosi i salvar el planeta.
Se me'n foten els amics, la família, les ex-nòvies, les futures nòvies,
se me'n foten els polvos, se me'n foten els barmans,
se me'n foten els alcohòlics de barra i els abstemis de caverna,
se me'n foten les caixeres de supermercats o els llibreters perdonavides
se me'n foten els nounats, els bolquers, la borsa, el reiki i la medicina.
Se me'n fot el jefe, se me'n foten companys, se me'n fot el sistema productiu capitalista postfordià.
Se me'n fot dormir, se me'n fot jeure, se me'n fot menjar,
se me'n fot ser feliç i se me'n fot ser desgraciat.
Se me'n foten els avis que repapiegen, se me'n fot el voluntariat social,
se me'n fot l'esquerra verda, les papallones, la família Bush i l'altermundisme urbà.
Se me'n fot la bici, se me'n fot la platja, se me'n foten les tietes,
les flors, els culebrots, la massovera i el tot s'ho empassa.
Se me'n fot viure, se me'n foten plaure, se me'n fot apretar el gallet,
se me'n fot Robert Frost, la laca i les putes mongetes del ganxet.