Love flows

The time is now
Moloko

Joe Black o Peter White, diga'm com vulguis, jo només sé noto intueixo interioritzo que caduco, que d'aquí un mes hauré mort, a la pràctica, i no hi haurà temps per trobades cafès venir-te a veure cantar ser a la presentació del proper llibre allargar el flirteig assistir als recitals pensar-te al meu costat com si no hagués passat res, com si fos ahir en demà, llegir Bolaños i comentar-te'ls, fer com si fos aquí esperant que no marxis allà, parlar sobre pintaungles, aquesta mena de coses barates, totals. Ja no és morir com no ser-hi, com una cosa tan absoluta que esdevé mística abstracte red on black, jo només parlo de palpabilitats, de Formenteres, de ser-hi quan diguis quedem, d'acompanyar-te a sopars estrambòtics, de convidar-te a pel·lícules freaks en cinemes daoistes del gòtic. Viure en plural, compartir plans existencials, sintagmes i idiomes, que diguis “quina caloreta més agradable” i no t'hagi de respondre “sí ui, aquí jo dormo amb el nòrdic”. Marxar i que el meu allà sigui el teu aquí, que fugir siguin els 40.008 quilòmetres del puto Eratòstenes. Presents compartits lluny del tot opressor. Utopies, distopies, allò tan antic de voler un món millor.