Ara resulta que hem de parlar de tot el que llegim i de tot el que escoltem i veiem i vivim perquè escolta, la vida es redueix a això, a gastar segons en substantius concrets, en experiències palpables i compartibles, i el que més acumula és el que més viu, el que més viatja llegeix escolta contempla coneix o es folla és el triomfador de la partida setmanal o mensual o diària, rol en viu, concurso de belleza, i el rànquing no és enlloc però tothom el té present, com viatja l'X, com llegeix la Z, quins farts de follar que sempre explica la Y, tothom obsessionat en sortir a les pàgines monocromes de l'Hola! o que et citin o que et tinguin per algú cultivat, per algú al dia, per algú que no s'avorreix com tothom sinó que viu la vida al màxim, al límit, carpe diem pero es que fue ayer, com un realvisceralista. I dic jo que els realvisceralistes o els beats o els dadas o el puto isme que hagis triat aquesta setmana per fer joc amb les teves Converse i tees Ramones, dic jo que ells també s'avorrien, també ploraven, també passaven tardes contemplant el cel i desesperant-se, i en canvi no ho comptabilitzeu, tot això, no deixeu anar a la conversa que fa tres nits que no dormiu, ni confesseu que el rau-rau al cervell és incessant, ni expliqueu que el cor us va marxar de vacances amb un lastminute i a les venes la sang se us podreix i s'estanca. Però no, això fa de mal dir, és de desequilibrat de pirat d'outsider, és de jove ploraner que no fot cas de Rilke i s'entesta a escriure poemes d'amor, a plorar per les muses perdudes i tota la mandanga. Continueu capitalitzant el tedi, jo des d'ara viuré d'enyorar-me.
