Compartir piso

Els estudiants de Comunicació de la Pompeu tenen Sophie Calle entre les lectures obligatòries, i segur que es queixen, "quin profe més fill de puta", "está en francés", "quin totxo" etcètera. La novel·la de Sylvia Plath és senzillament acollonant. Ja tinc bitllet comprat i pis emparaulat, ara em faltaria un corrector portàtil de castellà. Només els inconscients o els sobrats preparen un poemari al mes, i la meva és una perfecta combinació d'ambdues coses. Sempre desitjant ser un altre i finalment, quan t'arriba el catàleg, se t'acaben les pàgines i els models. La vida, que hauria pogut ser tantes coses i al final és... això.