the dark knight

Suetoni, que és un fill de puta
Estellés (de memòria)

És interessant que Vila-Matas Benjamin Coetzee Canetti tot déu vegi en Walser un escriptor que tendeix a desaparèixer, potser el primer gran desaparegut, “el más oculto de todos los escritores. Siempre está bien; siempre está encantado con todo", quan jo no puc deixar de veure'l allà, rere tanta alegria i jolgorio, amb un somriure impostat, omnipresent why so serious? de mercadotècnia.

Que sí, és clar, tots hi troben la cara oculta, "pero su entusiasmo es frío, porque prescinde de una parte de su persona, y de ahí que sea también siniestro” però per mi com més se'n va més se m'acosta, com més intenta desaparèixer més noto la seva presència. Suposo que la clau és aquesta i sóc jo que no ho he pillat, entre tanta nota al peu i tan review en anglès. Desaparèixer és aparèixer: desfer-te el text per mostrar-te amb tota la plenitud possible. Negatiu a mà. Molt Pollock, molt Lorca. Molt inquietant, molt fantasmagòric. Fantàstic.