illes

I aquí només quedem els que ens hem quedat, els que encara no hem arrencat, els que encara no hem arribat a precipitar-nos i esperem, dalt de l'arbre, el nostre torn, la nostra ventada. Els que vivim la vida Lego i d'un sentiment vague en fem fortaleses d'Exin castillo.

Ganes de viure i no saber per on començar, aquesta mena de coses.