Anotacions

Hi ha dies en què has de recórrer a les llibretes
perquè del teu pap no en surt res d'aprofitable.

Tampoc em sap greu.

Hi ha qui sempre hi ha de recórrer.
Hi ha qui no pot ni recórrer a això.

_________



Viaggio in Italia - alguns apunts


Galeries dels Uffizi

- De 8 lavabos ordinaris, només va un pixadero. Art conceptual, contracultura, gamberrada o negligència?
- Massa obres: El gust, el criteri, és en seleccionar les més bones, no en l'opulència barroca i hortera de les parets totalment atapeides.


Ponte Vecchio

- Com els ponts del París de Süskind però venent-hi absurdes quincalles botiga rere botiga. Si almenys pagant el que fos poguéssis passejar-hi per sobre, pel veritable pont dels Uffizi...


El Duomo

- La façana impressiona perquè el marbre llueix, però és trist que el lluiment sigui gràcies a la reconstrucció de la façana fa poc més de 100 anys.
- Els capellans italians són la òstia, vestint tant entallats i xulescos com els seus propis futbolistes.
- Paradoxes curioses: Fan tapar a les dones per entrar al temple sagrat, però un cop dins n'han tret tots els bancs i l'han despullat d'utilitat religiosa per encabir-hi a centenars de turistes per minut.


Brunelleschi

- El clar cas d'arquitecte amb complexe d'inferioritat. Gràcies a Déu.
- De totes maneres, ben estúpid això de pintar frescos a una cúpula que es troba a 110 metres d'alçada.


Florència

- Al segle XV això debia ser l'òstia en vinagre. Amb aquests casalots i aquestes meravelles, clar que hi neix un Dante. Ara viuen de rendes, de clavar-te amb els gelats i les begudes, com a mitja Itàlia.
- Putano Risorgimiento. Això és un collons de parc temàtic sense alguna muntanya russa o un racó de paintball on apallisar a alguns japonesos. Buideu algun palauet d'aquests i ompliu-lo de Pollocks, collons.
- Veient la qualitat de les suposades capitals culturals del món penses: "hi ha tant per fer".
- Malament anem quan l'excel·lència és mediocre.
- Me n'enduc un consol. No hi he vist ningú amb rastes.


Itàlia en general

- El misteri més gros -i possiblement més desagradable- del país és el procés de transformació de jove ragazza catxonda a mamma immensa en només quinze anys.