El món com a supermercat I
Tota noia de vint anys ha tingut algun flirteig amb un home de trenta i pico. Almenys totes les que conec.
Renunciando al caballo. Parte 1. Preparación
Context Històric
Per norma general aquest flirteig sol durar poc, ja que va contra natura. L'home se sent integralment estúpid a l'estar dient mamarratxades que havia oblidat que existien, intentant integrar-se entre cossos juvenívols al Razz de torn, convivint amb la constant apologia de la ignorància de la que fan gala determinades noies fatals o responent-se un qüestionari existencial tot fent cua per l'últim concert del Bisbal de temporada.
Però l'home, malgrat l'adversitat, aguanta estoicament. Als seus trenta i pico, amb el cos fet una piltrafa, la moral de cap a caiguda i amb encara literalment tot per fer, una noia jove és un miratge, un regal, una temptació massa gran. Un polvo amb un cos tens, ondulat, perfecte bé val unes quantes misses. I si la noia és tendre i inexperta, ingènua o angelical... Fent-ho breu: Li tremolen les cames de pensar-ho, ja que la sang és instantàniament a una altra banda.
Per la noia, el flirteig té una evident qüestió d'autoafirmació, de trepitjar fort i pintar alguna cosa en la jungla en la que habiten. Sí nois, ser noia és difícil en el temps en què vivim, i talment com lleones, la jove del segle XXI té l'imperatiu moral de portar a casa carn cada vesprada. La competència entre elles és abassegadora, com s'aprecia en aquestes trobades aparentment amicals, però perillosíssimes, en cafès i bars. La casa de las dagas voladoras tu: que si treuen el tema, com qui no vol la cosa, i que si l'allarguen tota la vetllada, el moment en que ens compten, quan s'ho expliquen unes a altres, exagerant-ho, retocant-ho, amb la dosi justa de maquillatge (misticisme i floritures) de sèrie extreta de tant metratge dolç nordamericà...
Per la noia, el flirteig té un evident qüestió d'autoafirmació combinada amb una certa pressa. Acabo de saltar a la pista, les bèsties s'estan jalant als cristians més grassos i haig de córrer, queixalar a algú, marcar territori i que sembli que, enlloc de bona samaritana, sóc una tigressa de amb pedigrí. Pressa per dir que pintes alguna cosa, pressa per situar-te al món, pressa per semblar madura, amb criteri, sigui com sigui, a qualsevol preu.
Home i dona, doncs, en situacions insòlites, excepcionals. Ella, insegura, ha de guanyar punts d'experiència. Ell, en un eslalom vital, no vol deixar escapar la que serà potser la darrera oportunitat.
A partir d'aquí, la història pot anar per dos derroteros... que explicaré demà.
Context Històric
Per norma general aquest flirteig sol durar poc, ja que va contra natura. L'home se sent integralment estúpid a l'estar dient mamarratxades que havia oblidat que existien, intentant integrar-se entre cossos juvenívols al Razz de torn, convivint amb la constant apologia de la ignorància de la que fan gala determinades noies fatals o responent-se un qüestionari existencial tot fent cua per l'últim concert del Bisbal de temporada.
Però l'home, malgrat l'adversitat, aguanta estoicament. Als seus trenta i pico, amb el cos fet una piltrafa, la moral de cap a caiguda i amb encara literalment tot per fer, una noia jove és un miratge, un regal, una temptació massa gran. Un polvo amb un cos tens, ondulat, perfecte bé val unes quantes misses. I si la noia és tendre i inexperta, ingènua o angelical... Fent-ho breu: Li tremolen les cames de pensar-ho, ja que la sang és instantàniament a una altra banda.
Per la noia, el flirteig té una evident qüestió d'autoafirmació, de trepitjar fort i pintar alguna cosa en la jungla en la que habiten. Sí nois, ser noia és difícil en el temps en què vivim, i talment com lleones, la jove del segle XXI té l'imperatiu moral de portar a casa carn cada vesprada. La competència entre elles és abassegadora, com s'aprecia en aquestes trobades aparentment amicals, però perillosíssimes, en cafès i bars. La casa de las dagas voladoras tu: que si treuen el tema, com qui no vol la cosa, i que si l'allarguen tota la vetllada, el moment en que ens compten, quan s'ho expliquen unes a altres, exagerant-ho, retocant-ho, amb la dosi justa de maquillatge (misticisme i floritures) de sèrie extreta de tant metratge dolç nordamericà...
Per la noia, el flirteig té un evident qüestió d'autoafirmació combinada amb una certa pressa. Acabo de saltar a la pista, les bèsties s'estan jalant als cristians més grassos i haig de córrer, queixalar a algú, marcar territori i que sembli que, enlloc de bona samaritana, sóc una tigressa de amb pedigrí. Pressa per dir que pintes alguna cosa, pressa per situar-te al món, pressa per semblar madura, amb criteri, sigui com sigui, a qualsevol preu.
Home i dona, doncs, en situacions insòlites, excepcionals. Ella, insegura, ha de guanyar punts d'experiència. Ell, en un eslalom vital, no vol deixar escapar la que serà potser la darrera oportunitat.
A partir d'aquí, la història pot anar per dos derroteros... que explicaré demà.
Llençat per A a les 1:18 AM
