El món com a supermercat II

Más o menos por entonces, Spud, Sickboy y yo tomamos la saludable, documentada y democrática decisión de volver a engancharnos a la heroina lo antes posible.

Nus amb desenllaç


En una relació entre adolescent i trentanyero, la història, com deia ahir, sol anar per dos camins, dues vies de diverses tipologies DGT.

En general [camí estàndard, sense complicacions: túnels del Cadi] la que acostuma a deixar-ho córrer és la noia. El flirteig en qüestió -professors universitaris, poetes llegendaris, actors secundaris... consonant, el llistat podria ser centenari- les incomoda, davant del mascle bavegen en directe però, en fred i ja als seus habitacles forrats de Superpop, la relació els sembla rara. Les amigues es divideixen entre aprovació i rebuig, i la sistemàtica insistència del manso en qüestió (SMS, trucades, correus electrònics, sopars elegants o rams de flors) les agobia. Fins i tot, en un moment de clarividència, els sembla detectar que el manso només les vol per follar, donada la procacitat amb que, en els moments d'intimitat, arriba l'empenteta de clatell.

Bé, no és ben bé així, la cosa realment s'allarga, el manso sol ser pacient. Pacient i considerat: desfullar sempre ha necessitat certa cura. Visites a locals amb charme, converses sobre cineastes ja enterrats, afalacs totalment desfasats però amb cert encant... El misticisme del vell i la veneració de la bella la hipnotitzen, i mentrestant el nostre heroi va teixint la tela d'aranya. És molt el que el cavaller té per oferir, és molta la set de la noia, i malgrat tenir el món en contra, la connexió frueix fructífera (tot això anterior és l'analogia d'una fel·lació).

Total, el paio acaba agobiant-la. I ella coneix algú altre. Algú més com ella, un adolescent estàndard que s'ha sabut treballar-se els seus vint-i-pico a base de frases lapidàries i roba de marca: duu el pentinat a la moda i coneix els mateixos grups musicals que ella... i potser un parell més. La mateixa dosi de misticisme però més en la onda, i què vols, "així m'evito aquell alè pudent dient-me coses carrinclones a l'orella". Anem en moto a tot arreu, sóc feliç, no parlem gaire de llibres i em toca pagar-me els sopars, però titant és una bèstia, i està tan perdut com jo al món.



L'altra tipologia de via és més rudimentària, molt menys transitada [seria una collada de Tosses]. En aquesta relació la tia s'enganxa, cau als seus peus convençuda: la tela d'aranya fa el seu efecte. El paio és hàbil, té els ous pelats de lligar-se a teenagers, o realment té el seu encant i ha engalanat a la noia. A partir d'aquí, i aquest és un dels fenòmens més curiosos de l'apicultura moderna, la desitjada passa a bavejar, i el que bavejava passa a ser el més desitjat. La noia, doncs, idolatra al mascle de la història, i passa a ser ella la obsessiva, la que li fa arribar SMS a tothora i la que, gelosa, li controla el registre de trucades. La Pigmalió perd el cap, l'espera despert i li retreu, histèrica, quan ell put a xona aliena. El grau de dramatisme pot ser inferior, però la solució és sempre la mateixa. El mascle recull els bàrtols i s'esmuny sense fer fressa. Quina tortura, pensa, mentre espavila a canviar el número de mòbil. Això, però, només li passarà el primer cop. En posteriors relacions intergeneracionals, sucarà el melindro un parell de cops però no tensarà la corda. Ja no. Mai anirà tant enllà, no s'arriscarà pas mai tant. Per tres o quatre polvos més no val la pena patir en les pròpies carns una altra mossa amb síndrome d'Estocolm.


La història no té moralitat: en vaig mancat.



A nivell pràctic, la situació és similar a la bicotomia noia de 18/noi de 22, només que en aquest cas té més números de mantenir-se, donat que la pantomima és menys forçada i, en el fons, ambdós tenen el mateix grau de maduresa mental.

Per les dones, no cal patir. És una etapa més, cal recórrer-la. Només que... sovint pot fer mal.
De cara als homes, la conclusió és clara. Aneu preparant la teixidora i recopilant argúcies, que els trenta són ja a la cantonada. A la vida hi ha res millor que saber l'hora exacta a la que passen els trens?



PS: No seria sincer del tot si no reconegués que aquesta història succeeix a la inversa. Tots els nois de vint i pocs hem tingut alguna cosa amb una noia de trenta. Collons de naturalesa humana!