Rare

Escriure per no tallar-me les venes
o escriure com la forma més beatífica de fer-ho?

Ells ens titllen de "normals, no sou pas tan raros". Es preocupen per tornar-nos al camí, per fer de nosaltres homes de bé, ciutadans de primera, normals, normalment normalitzats. El que no saben és que aquest bocí de raresa, la "mica de raro" és allò que considerem més preuat dels nostres egos i que fer gran aquest bocí és el nostre somni, i que lluitarem a mort per enfortir-lo, per fer d'aquesta petita excepcionalitat la nostra norma, el nostre modus vivendis, morirem per fer de la raresa la clau de la nostra puta existència.

Sóc un normal un xic rar a qui tu vols normalitzar i jo vull enrarir.

Carn crua: ni punt de comparació.