Little Nero

un parell de bajanades.


Porque yo lo valgo.





La noia fatal
(homenatge a tx)

He de aprender inglés.
Ahorita mismo.
Fonollosa

La noia d'ulls tempestuosos,
Melinda en temps de còlera,
entra al bar amb el posat
-estendard estàndard-
de femme fatale.

S'asseu,
gens sol·lícita amb el manso que la subvenciona,
i passa revista a la concurrència.
El restaurant és ple a vessar.

Em veu allí, davant seu,
guaitant-la.

Els seus ulls
no es sorprenen.

Descarada i hipnòtica, em repassa de dalt a baix,
despullant-me amb la mirada.



El que continua és menys cinematogràfic, de fet.

Suposo que no li fa el pes el que em veu sota la roba,
perquè no em fitarà més en tota la vetllada.


____________________________________________


A continuació, i a petició del públic [el del rectum] un tast de l'obra magna.



Groundhog Day

Si te sirve de consuelo,
yo me he dejado las gafas de cerca.
Tio Frank

Visc la mateixa glossa els 365 dies l'any.
La consonància ja m'és dissonant,
l'assonància ressona fins a embogir-me.

Tot jo sóc poesia.

Mal pensada, mal escrita, mal llegida i mal digerida.
Matins d'escriptura excelsa, vespres de relectura sota mínims.

Se'm descompten els haikús,
se'm descus la integritat,
tinc les neurones en toccata i fuga.

I els referents,

Indigents
Vidents
Indiferents
Clements
Ambivalents
Prepotents
Inexistents
Dements

Aquesta peça no té sentència. Un punt i final mai no és tal.