Dilemes amb dièresis

Com més llegeixo a en Pla, m'és me n'adono que la Bíblia hauria tenir molt més del Quadern Gris que d'una recopil·lació de gags de Monty Python.

El mestre i el dia a dia:

Ben garbellat, resulta que les dones, és clar, m'interessen, però no recordo haver fet mai cap esforç per tenir-ne cap, fins al punt que a hores d'ara puc dir amb el poeta:

Fiamma d'amor nel cor non m'è rimasta.

Voldria ésser a tot arreu i no em moc mai de casa. Ho voldria abassegar tot i en realitat tot m'és indiferent. Voldria tenir diners, i a la primera dificultat torno enrere. Voldria, voldria... Voldria què?
Amb aquest temperament, què podré fer a la vida? ¿Faré alguna cosa més que enraonar, passar, badar, deliberar, fugir? Em passa el mateix que a aquest llauner de Palafrugell que un dia em deia:
-¿Sap el que faig quan no em puc girar de feina, quan m'estiren per tots cantons? Doncs ara l'hi diré: me'n vaig a dormir...