holdar-me

And I cry all night, there's only one
solution to this life
Bow Wow Wow

Qui diu que no s'hi està bé, al desert?

Ni semàfors ni sirenes ni cotxes ni antenes ni fums ni addictes. Cap taxista, cap ànima en pena, cap lladre i cap mormó, cap cara, ni rastre de descomposició. Al desert no hi ha acció. Ni angoixa ni frustració. La immensitat de la sorra t'obliga a callar o retratar-te en ridícul. El desert conté totes les respostes i totes les preguntes sota la sorra, enllaçades per un atzar que cada nit el vent relativitza, deixant-ho en res, eliminant el desig de construir enfora. És petit i acollidor i bast i inabastable. El dia és càlid i la nit és gèlida, el blanc i el blau mai es barallen i paraules com agenda, vincle o fugida no hi signifiquen res. Cap paraula vol dir res, allí. El desert desmunta obscè minimalismes i impostures, els líquids s'hi evaporen i l'ànima carbònica que esdevens s'acosta allí als límits de la veritat absoluta. La bogeria, l'únic viatge avui per avui veritablement inabastable.