a pawn and a king

Tres punts avall, kleenex tacat de pintura, intents en va d'olorar la borgonya que no put però emborratxa, sibarites suspesos, menjaconys en vaga de fam, cactus que ens miren aliens a tot, fila zero de la tragèdia i el saxo que no afluixa, que busca el delicte, que no cessa i sobrevola Mitte i Andromeda i qualsevol rastre de civilització, submergida entre beats i house i aquells finestrals imponents, astronòmics, contorsions amb vistes al Spree, i la veina que ens mira des de la finestra, mostrant-se, estenent-se viva, la roba sobre el llit i el crani rebotant per les escales, l'ascensor o el muntacàrregues, i crits histèrics trepanant el tecno, com si t'equivoquessis de forat i ella ho crides amb veu greu, inhumana, de Batman de Nolan, i la melodia que continua sonant i t'hi aferres com si això vos el dibidi dabada del mago Merlín abans de podrir-se a qualsevol calabós per pederàstia, i puja i puja com la nova de Portishead que s'enbala s'enbala i s'enbala i no l'atures i la pararies, eh, la pararies perquè ara vols follar i per follar només Coldplay o Radiohead o grups així de tranquis però estàs tan allunyat del mp3 que deixes que soni t'hi acoples i vinga a titar i vinga a titar i amunt i avall i amunt i avall, superfuck, i vinga a estirar-te els cabells i com t'agrada, tros de puta, com t'agrada aquesta pseudodosis de brutalitat, estàs tranquil·la perquè em saps domesticat, però durant uns instants, durant aquesta i aquesta i aquesta i aquesta titada, fins al ventre and over and out, fins a l'esòfag i la tràquea i les papiles gustatives pateixes, pateixes que no sigui algú violent que vulgui defenestrar-te, algun trencacors amb ganes de trencadissa, alguna ànima violentada acabada d'evadir-se de Wad-Ras que de cop et colpegi i et forci i et violi per, en el moment de l'orgasme, frenar-se i amb veu de crooner, et digui que that's life, that's life and I can't deny it, many times I thought of cutting out, but my heart won't buy it i et regali roses o alguna cosa així, com si fos mag i se les traies del barret de copa i tu intentant recomposar-te, intentant recolocar-te les mitges les calces la faldilla i ell fent el numeret, esmoking camisa corbatí botins i balls de saló, Fred Astaire al peu dret i Ginger Rogers a l'esquerra, i vinga a repartir pintura, vinga a tacar-ho tot i vinga a aplaudir, la claca descontrolada, i la nena que s'hi acosta, rossa com una mala cosa, i li planta un petó decidit -què decidit, aventurer! només té 12 anys!- i ell que no reacciona, tan pigat, tan poca cosa, i cedeix a la metzina que li amargarà la vida. I frases cèlebres i signatures i descomposicions diverses en format trompeta lonely, en format bufera homèrica, en format encomanar-se als déus i pregar que la caravanna femenina tingui una pana i, amb els arreglos, trucar al RACC i tota la pesca, el pobre nano acapari algun triomf. Un cop vaig enviar una carta a la Gwyneth Platrow, tot fan, i mai em va contestar. Tard o dora ho acabarà pagant.



Nit, peus descalços sobre gespa molla, lluna exhibint-se, balladora mora, rere núvols que són transparències obscenes mentre sona l'E.S.P de Miles Davis. No hi ha fel·ladora supersport que ho superi, això.