En el follar, tampoc cal sobrevalorar el cerimonial. De vegades si que vas al Liceu i et vé de gust tota l'escena, el pensar-hi de bon matí, triar la roba més escaient, repàs al libretto i flautí d'ibèric, reverenciar la simbologia, vaja, arribar aviat a l'últim amfiteatre i pensar en la moral i el luxe enfonsat a la butaca burdeus mentre l'orquestra encara afina. Però de vegades no estàs disposat a aguantar els tres actes i tota la mandanga i de bon matí, encara en pijama, t'enxufes el Vedremo a tot drap pel tros del non morire, resisteixes el tsunami i ja en tens prou.