gleva

follar per fugir

Hi ha dies tan curulls que vessen. Prendre un Vila-Matas abans d'esmorzar, per exemple, i acabar la nit amb ell, recordant els consells d'un savi cavaller rapat que es carteja amb l'inefable i m'adverteix de la perversió de citar -per exemple Duras- en segones núpcies. O l'absis de Santa Eulàlia d'Estaon després d'un cafè inestable i no plorar i els Vayredes Friedrich i La mandra i Por encima de mi cadáver i els Moulins de la Galette de Ramon Casas i aquell interior a l'aire lliure en directe, amb aquella llum acollonant, d'au va, fot el camp d'aquí rebentasomnis despietat. Perquè llavors diguin que la Tita Cervera és estúpida. I follar, collons, i follar, que viure sol està bé però follar és agradable i va bé pel cutis i la resta del dia és coll avall, com un martini blanc mirant el mar al Rafalet, i no et mengis el tarro que tornarem a acabar malament. I arribar tard a la feina i marxar tard de la feina i passar la tarda a un terrat de Ciutat Vella conjugant impossibles en silenci i pidolar veritats i perseguir poetasses i amagar que hi ha muses que m'obsessionen com és obvi i natural, cony, com li passa a tot bon escriptor, recony, però no fa de bon cavaller preguntar-ho i menys davant la família vinguda d'Itàlia, prengui'n nota, cipayo. I al manuscrit no se'm nota. I gintònics i literatura i acaronar-te amb la justa mesura, explorant la recent descoberta tendresa postcoital -sobre això encara haig de reflexionar-hi- i un furgó blindat que esclata, que això és com a la faràndula, on tothom folla amb tothom menys amb qui vol.










I als plagiadors que els mati déu, que els xapi les impremtes i enfonsi les galerades.