Més Ramon Casas

Em convocaves amb un e-mail formal d'aquests tan teus, encuriosit t'esperava a la cantonada de sempre i pujava al teu automòbil minúscul, que ens duia al poble del costat. Allí no hi havia arbres ni torres ni passejos, només un pis molt blanc i molt vell i molt nou a la vegada, de llençols sobre els sofàs però ni mica de pols. Em deies que Mallorca ja no és el que era i que preferies Granollers, adoptar-me com a company de viatge. Davant la meva mirada incrèdula, deies alguna cosa així com que de debò, hi he pensat molt, tindré paciència amb tu, seré capaça d'esperar-me fins que m'arribis a entendre. Llavors s'ha acabat la cançó que sonava i l'iTunes no ha tingut la delicadesa d'empalmar-la amb cap més.