La veritat sobre el quadern gris

En el fons El quadern gris, l'obra magna planiana, l'Ulisses de la literatura pàtria, no és massa més que un dietari d'adolescència folla, amb un jove Josep Pla tocant-se els collons ben bé un any i tenint els sants nassos d'anotar-ho, fotent absolutament el que li rota, bevent com un cosac, deixant a deure una fortuna a amics i coneguts, llegint, jeient, enfarrant-se i tornant a les tantes de la nit, entrant descalç a casa si cal per evitar bulles familiars...

El clímax de la literatura catalana d'aquest segle no és res més que el dietari de qualsevol adolescent amb la intensitat, això sí, pròpia de la Catalunya rural en temps d'Alfons XIII.


________________
Continuant amb les associacions inassociables, Pla em recorda Kerouac en el sentit que les seves obres canòniques no són res més que la reescriptura, molts anys més tard, de les anotacions d'un adolescència folla elevades a la categoria de bíblies.