onanismes

Dona que pixes al bidet, si has de partir
més val que sigui ara.
Valentí Puig

El polvo d'entre setmana és poc excitant, incòmode i precipitat. La fel·lació ha anat bé -són anys d'experiència, aquí tampoc hi calen virtuosismes- però a l'hora de titar mai acaba contenta. Se li fa impossible muntar-lo al seient del conductor, ja que cada dos per tres el cul li acciona el clàxon i alerta a picadors veïns i vigilants del polígon. El seient del copilot és una mica millor, però la cama esquerra mai no sap on fotre-la i acaba agobiada i nerviosa. Com cada dilluns, li retreu que no hagi agafat el cotxe del pare, un elegant sedan de cinc portes amb un darrere espaiós, no com el d'aquest ensopit Clio dels collons. "El cotxe del pare és sagrat", pensa ell, i encara recorda la bronca després d'aquell dissabte a Los Monegros, quan el va tornar amb la tapisseria tacada de lefa i, per més inri, s'hi va deixar mitja pedra a la guantera. A més per ell el polvo d'avui és un tràmit i quan la testosterona apreta no hi ha incomoditats que puguin frenar-lo. Ho té claríssim, prefereix aquestes enganxades ràpides als cerimoniosos rituals de dissabte, amb les putes espelmes i el cony de llenceria que la molt sòmines ha de lluir mentre li dedica els tediosos balls mongòlics de sempre, aquelles contorsions a lo Shakira de comarques que sempre són iguals i duren una eternitat.