assassinats

Nota 1: aquest post és una merda.


Avui llegia l'Estellés, aquella nana a la filla morta que obra tantes antologies, i pensava quins collons, tu, escriure sobre això i fer-ho tan bé, passar de tot, de Rilke i de les gerontocràcies i rebentar-se viu, escrivint per sobre del bé i del mal, duent l'escriptura a nivells inabastables, al costat dels frisos i les partitures que ens expliquen com a espècie. Pensava això i pensava en l'Antologia amorosa del Margarit, quan al pròleg el poeta diu alguna cosa així com que només se supera realment una cosa quan es supera poèticament -crec que les seves paraules justes són "realment (és a dir, poèticament)"- i què carai, tenen tota la raó cony, sempre amagant-nos pels puestos, sempre havent de justificar-nos, sempre tapant-nos i fugint o parant els cops que venen després del "és poeta", sempre protegint-nos dels rocs després d'un "fa poesia", sempre esperant el sarcasme o la traveta. Escriure no per semblar, no per justificar-se o projectar-se o abrigar-se sinó per ser, escriure per ser, escriure per respirar, escriure per viure, escriure no com una disfressa que et poses sinó com un despullar-se, escriure com un estriptease -paraula nefasta- escriure com mostrar-se nu, escriure com alliberar-se de tanta roba i tanta imposició i tantes capes de ceba tendra, d'aparentar, de justificar-se, de sortir al món acotable. Escriure per entendre's, d'acord, escriure per comprendre's, vale, però escriure per ser, per donar sentit a tants sacrificis i a tantes esbufecs i a tants àpats i a tants mareigs, escriure per donar sentit al ser, per donar sentit viure. Escriure com ser objector de consciència, escriure com ser homosexual, escriure com ser del Barça, com pretendre viure sempre amb la mateixa dona, com negar-te en rodó a tastar els peus de porc. Escriure com aquell qui es diu Pere, Antoni o Maria i ho accepta, escriure com recomptar els dits d'un fill nounat, escriure com matricular-se a un curs CCC, escriure com ser cristià o testimoni de Jehovà. Escriure, collons, escriure, i a qui no li agradi ganxet.


Nota 2: Estaveu avisats