Norfolk
No hi havia a València dos cames com les teues
Estellés
No hi havia a València dues cames com les teves, ni a Granollers ni a Formentera, no hi havia dues cames com les teves perquè les teves són teves i ja no són enlloc, i arreu hi havia cames que s'hi assemblaven, sí, cames llargues com dies sense pa o sense internet sense amics sense cervesa, cames immenses com columnes trajanes acabades en capitostos tan dolços que no te'ls acabes, cames de luxe de Barbie haitiana, cames com tresors, els seus mapes, bruixoles al nord, enginyeria urbana, pals de piruletes, batalls de mil campanes. No hi havia a València dues cames com les teves, però em queda el goig de dir que vaig viure-les, tocar-les, acampar-hi i estimar-les.
La literatura amorosa és plena de tòpics, de conys que són pàtries, fonts de l'eterna joventut, coves d'Alis Babas o macedònies. Els clàssics fixarien aquests tòpics, establirien barems. Davant d'això, tota metàfora és homenatge, tot el que no és autobiografia és plagi. Essent com sóc en un carreró sense sortida, entre el clàudator i el punt i coma, podria explicar intimitats, o inventar-me-les, o parafrasejar Fonollosa quan diu allò que "la hermosa y casi hermosa se te tienden / en el lecho y esperan muy seguras / el rápido homenaje que merecen. / Mas son algo pasivas. Y con límites", evitant la pietosa lloança a les lletges que fa ell tot seguit. Això o dir directament que al llit eres com un marbre de Rodin.
Cames com Diazepans
sota ventiladors tropicals.
Extenuats abans del primer petó,
assajos en orgasme de la fi del món.
Estellés
No hi havia a València dues cames com les teves, ni a Granollers ni a Formentera, no hi havia dues cames com les teves perquè les teves són teves i ja no són enlloc, i arreu hi havia cames que s'hi assemblaven, sí, cames llargues com dies sense pa o sense internet sense amics sense cervesa, cames immenses com columnes trajanes acabades en capitostos tan dolços que no te'ls acabes, cames de luxe de Barbie haitiana, cames com tresors, els seus mapes, bruixoles al nord, enginyeria urbana, pals de piruletes, batalls de mil campanes. No hi havia a València dues cames com les teves, però em queda el goig de dir que vaig viure-les, tocar-les, acampar-hi i estimar-les.
La literatura amorosa és plena de tòpics, de conys que són pàtries, fonts de l'eterna joventut, coves d'Alis Babas o macedònies. Els clàssics fixarien aquests tòpics, establirien barems. Davant d'això, tota metàfora és homenatge, tot el que no és autobiografia és plagi. Essent com sóc en un carreró sense sortida, entre el clàudator i el punt i coma, podria explicar intimitats, o inventar-me-les, o parafrasejar Fonollosa quan diu allò que "la hermosa y casi hermosa se te tienden / en el lecho y esperan muy seguras / el rápido homenaje que merecen. / Mas son algo pasivas. Y con límites", evitant la pietosa lloança a les lletges que fa ell tot seguit. Això o dir directament que al llit eres com un marbre de Rodin.
Cames com Diazepans
sota ventiladors tropicals.
Extenuats abans del primer petó,
assajos en orgasme de la fi del món.
Llençat per A a les 4:46 PM
