d'enamorar-se així

Sentir que m'esmicolo.
Voler xisclar en plan grans moments, com als clímaxs de les meves grans tragèdies.
Veure la peça que et completaria, la quadratura del cercle, l'impossible llargament desitjat en una vitrina, somrient-te, i que no puguis tenir-la. Perquè no duus xavalla a la butxaca, perquè la botiga és tancada o perquè la joia ja duu un cartell de venuda.
Un cel tan diferent damunt ca meva.
Que tots els teus heterònims coincideixin per una vegada, i t'amenacin amb la vaga indefinida.
Que sàpigues que no ho aconseguiràs, perquè el món gira en direcció contrària i Papasseit s'equivocava, conxorxa espai-temps contra el "la volia i l'he pres".

En dies com avui, el Shakespeare tràgic sembla un comediant dolent.