i trobar-te

deixalles de naufragi.
res no sembla important.
Garriga

Les gomes d'esborrar haurien d'estar prohibides. I el típpex. I la tecla que xucla. I els aqüeductes, el cotó de sucre o els mòbils amb altaveu. I els escalfadors, les ballarines o els verbs de broma: caducs complements de temporada. De fet, el mateix verb desaparèixer hauria de predicar amb l'exemple. Deixar-se barba homeless i esdevenir una ombra entre brics. En el fons la física tenia raó, la natura és sàvia i d'esmicolar-te no en treus res, només un puzzle infinit i un record massa borrós de tu mateix. Transformar-se, evolucionar, el camí passa per aquí, no per sobreactuar. No hi ha prou ponts, no hi ha prou papers de ballarí primer, i a més els forns nous són elèctrics. Reescriure's, tatxar-se, taques noves sobre taques velles, la Mona Lisa que en realitat era una natura morta.