Thursday

Sweet dreams are made of this



Fa escassos cinc minuts eres aquí amb mi,
retornada, i tot era dolç, dolcíssim,
com de primera vegada.
Giragonsàvem pel llit i xerràvem,
i jo tot tot tot t'ho perdonava.
Molt Walser, molt bíblic, molt conte de fades.

Al final arrencava a plorar i m'amanyagaves
com només fa una mare. Llavors un brunzit
de mosquit a l'orella s'ha infiltrat dins el somni,
i jo perseguia un rat penat enorme per la cambra,
com un energumen alienat i miserable.
Llavors no ho he vist, però eres tu que te n'anaves.






Ara la cambra és buida de tu i de mi.
Només aquest silenci que es conjuga sol,
brunzit de mosquit còsmic, atàvic,
que és eco de l'origen del tot: les campanades.