garrofes

(... Black satin)
Miles Davis

Et diré "si folléssim s'arreglaria tot" i em miraràs uns instants, entre perplexa i sardònica, per emprenyar-te com una mona segons després i etzibar-me un "què més voldries" punt final. Llavors continuarem passejant, parlant tu de la feina i jo d'escriure, tu d'escriure i jo de la feina, muntanya avall, jardins i fonts i telefèrics i més jardins i piscines i museus i més fonts i més jardins avall, parlant de tot i de res, com sempre, fintant-nos fins a l'últim round, ronroneig que essencialment és escoltar els rossinyols com canten en versió urbana. Potser acabarem sopant, amb la mateixa tensió estúpida de corda de guitarra mai tocada, i com és habitual, sepultarem aquest no saber què dir-nos sota muntanyes de preguntes, respostes i sermons mutus. Marxarem cadascú per la seva banda, revueltos però mai juntos, amb el conscient lamentant i l'insconscient celebrant aquesta absurda dependència que ens uneix. I jo continuaré pensant que si folléssim s'arreglaria tot, i tu continuaràs pensant que follant no arreglaríem res, i demà seré jo qui et donarà la raó, follant no arreglaríem res, mentre tu cediràs i acabaràs reconeixent que potser si que follant la gent s'entén.