Segle XX

Anar i venir anar i venir anar i venir anar i venir anar i venir anar i venir anar i venir anar i venir anar i venir anar i venir anar i venir anar i venir anar i venir anar i venir anar i venir anar i venir anar i venir anar i venir anar i venir anar i venir anar i venir. O quedar-se.

Superar el punt de no retorn, avorrir-se d'avorrir-se, aquesta mena d'abstraccions... que no encara no puc comprendre. Créixer com començar a morir. Atrapar-te, o voltar amb tu, tenir-te a prop, vesprades rogenques i llars de foc, que viure sigui tan sols escoltar-te.

No és tan arribar a la meta com trobar el punt de sortida. Quan la suma sempre és zero, tant li fa la magnificència dels sumands.