Happy as a family guy

Definitivament, la meva nòvia haurà de ser com l'iPhone, prácticamente perfecta en todo. Només em faltaven pàgines com iPodseries per acabar de perdre el cap i declarar-li amor etern. D'acord que és molt més jove i bonic que jo, d'acord que té molts més pretendents dels que tindré mai, d'acord que els amics, envejosos tots ells, en malfien i em diuen que algun dia me la fotrà o em deixarà tirat, potser si eh, potser si, però què voleu, vosaltres no ho enteneu, ens hem enamorat i l'amor no admet condicionants. Mentre acabem d'arreglar els papers del matrimoni -ell insisteix en fer separació de béns, jo celebro el detall però li dic que no cal- intento escriure una mica per tots aquells i totes aquelles i tu que em llegiu i m'ompliu l'inbox de correus demanant més literatura.

L'altre dia pensava que tothom té la seva Formentera, ben mirat. La meva era ella i vaig anar-la a buscar allà, a mitja hora en ferry d'Eivissa, a moltes pedalades i cales i figueres i meharis de mi. La seva Formentera, en canvi, és a Mallorca, i com a bona creient hi peregrina tan com pot. La Formentera d'aquella altra noia sóc jo, per molt que ella dissimuli parlant de Taveurni, Kadavu i Rotuma. I així continua la roda, sempre desagradable, sempre gastant dies pensant en demàs que no vindran, com un trenet d'aquells que fan els homos a ses orgies, on segur que mai no encules a qui vols. També podríem dir que Formentera -o el paradís, oi?- no és un lloc sinó una persona i quedar-nos tan amples.

Si la vida fos un supermercat o un taller de tunning, escoltar seria de les peces més cares i follar es vendria a preu de saldo, en caixes i caixes i més caixes i crits de gitana a un euro guapa. La cultura estaria en un racó, i si a sobre vols que toqui el cello, llegeixi russos i et faci riure, l'hauries d'encarregar d'importació.