Pinassa
Ja que de moment no avança -espero que el clima atlàntic li senti millor- en penjo algun fragment.
Aquella tarda, després de deixar-te al restaurant, vaig anar a descobrir alguna platja a la cara sud de l'illa. Tampoc va ser un gran esforç, de la carretera de la Mola al nord trobaves cales i sobretot rocam a un parell de minuts; si els trencants els agafaves avall, calia passejar una estoneta -que no passava mai d'un quart d'hora- per arribar a les platges del sud, molt més sorrenques. Després de pedalar, empassar-me la pols dels cotxes que venen, pedalar i empassar la pols dels cotxes que van, vaig arribar al mar. Lligada la bicicleta, vaig acampar allà mateix, a escassos tres metres de les onades. Era la típica platja de l'illa on, segons la norma no escrita que diu que tothom es banya com li dona la gana, famílies amb banyador convivien amb parelles nudistes com cristians i musulmans conviuen a Istambul, per entendre'ns: amb fingida indiferència. La tarda va ser càndida, estava cerebralment esgotat, fregit de tan xerrar-te, i vaig abandonar-me a també fregir-me per fora a base de sol. Estava mig endormiscat quan un soroll d'helicòpter va cridar la meva atenció i la de tothom a la platja. L'aeronau s'acostava des de l'interior i es dirigia a un iot que surava davant nostre. Va començar a aproximar-s'hi en cercles concèntrics, baixant cada cop més. A la coberta del vaixell dues noies i un vailet s'ho miraven, sense entendre res. Quan ens pensàvem que es tractaria d'una operació de rescat o alguna peliculeria de l'estil, vam veure que era una emergència una mica més heterodoxa. De l'helicòpter van llençar una corda i va despenjar-s'hi un noi jove, d'uns trenta anys. Duia un ram de flors a la mà, que al cap de pocs segons, a l'arribar a la coberta, va lliurar a una de les mosses. Ella va enrogir i li va fer un petó. Després l'aeronau va alçar-se, amb l'amant aeri encara penjat, fins acabar desapareixent. A la platja algunes mares romanticotes, amb llàgrimes als ulls, aplaudien tímidament.
***
Aquella tarda, després de deixar-te al restaurant, vaig anar a descobrir alguna platja a la cara sud de l'illa. Tampoc va ser un gran esforç, de la carretera de la Mola al nord trobaves cales i sobretot rocam a un parell de minuts; si els trencants els agafaves avall, calia passejar una estoneta -que no passava mai d'un quart d'hora- per arribar a les platges del sud, molt més sorrenques. Després de pedalar, empassar-me la pols dels cotxes que venen, pedalar i empassar la pols dels cotxes que van, vaig arribar al mar. Lligada la bicicleta, vaig acampar allà mateix, a escassos tres metres de les onades. Era la típica platja de l'illa on, segons la norma no escrita que diu que tothom es banya com li dona la gana, famílies amb banyador convivien amb parelles nudistes com cristians i musulmans conviuen a Istambul, per entendre'ns: amb fingida indiferència. La tarda va ser càndida, estava cerebralment esgotat, fregit de tan xerrar-te, i vaig abandonar-me a també fregir-me per fora a base de sol. Estava mig endormiscat quan un soroll d'helicòpter va cridar la meva atenció i la de tothom a la platja. L'aeronau s'acostava des de l'interior i es dirigia a un iot que surava davant nostre. Va començar a aproximar-s'hi en cercles concèntrics, baixant cada cop més. A la coberta del vaixell dues noies i un vailet s'ho miraven, sense entendre res. Quan ens pensàvem que es tractaria d'una operació de rescat o alguna peliculeria de l'estil, vam veure que era una emergència una mica més heterodoxa. De l'helicòpter van llençar una corda i va despenjar-s'hi un noi jove, d'uns trenta anys. Duia un ram de flors a la mà, que al cap de pocs segons, a l'arribar a la coberta, va lliurar a una de les mosses. Ella va enrogir i li va fer un petó. Després l'aeronau va alçar-se, amb l'amant aeri encara penjat, fins acabar desapareixent. A la platja algunes mares romanticotes, amb llàgrimes als ulls, aplaudien tímidament.
Llençat per A a les 2:57 PM
