The river Seine

Entraríem en silenci, t'ho asseguro, ens tancaríem a la teva habitació sense despertar ningú. Vale no, potser si que algú ens sentiria entre els teus viatges al lavabo i els meus viatges a la nevera i la teva dèria a posar el puto Dean Martin a aquestes hores de la nit. Però seria maco entranyable total, de plorar al recordar-ho, ens faríem els primers petons al ritme del C'est magnifique i només ens quedaríem amb els primers versos, amb el sneak peek de la cançó, i a l'hora dels plantejaments més existencials no escoltaríem, estaria intentant descordar-te els sostens. Com sempre m'ajudaries, i a partir d'aquí la cosa seria lliscant, suau, de nit de gala, de bateau-mouche Formentera de nit, silencis de violins, bombolletes de rialles, memorabilia greatest hits: vivaç, senzill i daurat, com han de ser aquestes coses. El punt final el posaria el dormir abraçats, buits i plens a la vegada, satisfets, extasiats i immortals.