Una illa qualsevol
Sóc a l'illa i plou.
Plou a les platges, plou a les cales, plou a Sant Ferran, plou en aquesta petita casa eivissenca, plou en aquesta petita habitació infecta amb mosquitera a la finestra. Jec estirat al llit de sempre, tan dur com sempre, hipnotitzat amb el ventilador que, lentament, giragonsa sobre el meu cap. Sóc a l'illa i plou i sento la pluja per la finestra colpejar avorrida la claraboia i, unes octaves per sota, colpejar avorrida els cotxes aparcats al carrer. Sóc a l'illa i plou i penso que se m'estarà mullant la bici de lloguer, aparcada al carrer del darrere a tocar d'un fanal prou prim com per fer-hi passar el cadenat. Sóc a l'illa i plou i penso que no deuràs treballar, avui, o potser sí i et mullaràs traginant plats, el cap xop la brusa xopa les sandalies xopes i els peus xops, tota tu xopa i divertida, que aquests dies passats per aigua acostumen a ser memorables. Sóc a l'illa i plou i penso que en Pepe o el nostre Pepe deu estar mirant la pluja des de la porta de la fonda, amb l'Estrella de sempre a la mà, mentre sona algun disc vell d'en Bob Dylan o d'en Tomeu Penya. Sóc a l'illa i plou i penso en la Verdera, en la cridanera Verdera fent el sopar i cridant a la filla i la filla, que és igual de lletja i igual de cridanera cridant-li de tornada a la mare, i el marit des de la tele que també crida que no cridin tant que no li deixen veure la tele i els tres cridant com bojos, cridant tant que no senten la pluja ni s'adonen que plou. Sóc a l'illa i plou i penso en el poeta al seu apartament de sempre a Es Pujols, vestit de rigorós negre i fent una cervesa, tot cerimoniós, amb aquella mirada d'assassí en sèrie fitant l'aiguat i aquell somriure ultraformal que reté tots els sospirs del món. Jo el penso a ell i ell pensa en Fonollosa, el seu amic Fonollosa, a qui va conèixer un dia de pluja com aquest. Sóc a l'illa i plou i la penso a ella dalt d'un mehari o dalt d'un vespino o empenyent una bici i quedant-se xopa, que tant li fa, la penso giragonsant de felicitat, com el ventilador dalt del meu cap, exprimint la vida i deixant-nos eixuts i sense literatura pedalada a pedalada, pedalada a pedalada camí de l'apartament i de la felicitat als braços d'aquella pàtria que pedala davant seu. Sóc a l'illa i plou i penso en els pescadors arreglant xarxes silenciosos, cigarret a la boca, i penso en la italianada bevent i ballant sota la pluja al Blue Bar, i penso en els quatre que vagin en ferry, a aquestes hores, patint la mala mar, i penso en algú que, com jo, jeu sobre el llit, sobre els llençols blancs i escolta la pluja com cau. Sóc a l'illa i plou i penso en Roberto Bolaño i aquella nit d'inundacions al càmping de Castelldefels, fumant la nit a la caseta del guàrdia d'aquell càmping que ara volen tancar perquè no compleix les normatives i que va sortir a les notícies el darrer dia de la temporada perquè els campistes s'hi manifestaven. Sóc a l'illa i plou i penso en mi sota la pluja fent una volta, allunyant-me cent metres del nucli urbà i perdent-me en la foscor sòlida d'aquests verals, entre grills, la pluja i els fars intermitents d'alguna motoreta.
Llençat per A a les 12:51 AM
