Harry's Bar

és un cor,
aquest holocaust on camino
Sylvia Plath

Agafo un fantasmal Catalunya Express, robust, luxós, la limosina de l'univers ferroviari, i m'embolcalla en aquella escalfor d'ala nord segona planta: maternitat. M'instal·lo en una d'aquelles butaques i el Titànic ja es pot enfonsar. Remo en l'únic Tabucchi en portuguès -crec- i m'amarro al Chiado, Rua Garrett: Pessoa i champagne a Brasileiras, uns metres avall de les nostres escales de marbre. A fora és fosc, i per més que intento veure fanals i fars per la finestra no ho aconsegueixo, el vidre opac del mitja distància només em reflecteix a mi, gesticulant en va a la gàbia de Narcís.


Per tornar nitbus, avui empalagós com arrivals d'aeroport. El noi, ros i amb ulleres de pasta negres, espera el nitbus a Matadepera, ella l'abraça i l'abraça i l'abraça de puntetes. Quan arriba el seu (N63) criden un taxi. Abraçada, petó de cine, segona abraçada i un intent de tercera. Pobra noia, a la vida et faràs un fart de plorar.