Saturday

.. . .




i

m
p

r

e

s


s


i



ó



_

Thursday

Joutsenlampi


El lago de los cisnes
Лебединое озеро
Piotr Ilich Tchaikovsky


y estas ahí,
agarrado a tu butaca,
vacilante, provocador
como ante un mar desatado

derrotado

y llegan esas notas, no son mas de 5
y todo se pone en marcha
se te anuda el corazón
se entreatan de pavor
venas y tendones
de tu desecho interior
latiendo, gimiendo
atormentado
de emoción

ai, si todo rimara
así de fácil
en la vida
como en el arte

vencedor/vencido

pero no cómo Sigfrido,
pues tienes la gran oportunidad
que solo a ti

ser humano

te brinda el tiempo




.

Wednesday

llambregada furtiva




L'altre dia vaig viure com un parell de nerds se n'enreien d'algú que optava per quedar-se a casa veient sèries enlloc de sortir a emborratxar-se i vendre's l'ànima entre indigents intel·lectuals. El problema de la situació era l'enfoc, totalment erroni. El veritable problema amb les sèries és que les bones ja les he vist totes.



Berliner mauer: Els pares l'odiaven, els fills n'haguessin volgut més quilòmetres per continuar venent-ne trossos als turistes.



Worth dying for:

2004: Carrie Bradshaw
2005: Gregory House
2006: Hiro Nakamura
2007: Josh Lyman




Visc una relació d'amor platònic amb la meva parella. Involuntari, es clar.

Monday

Geometría



Geometría
Sueños de la razón

24x15 aprox.

Acrílico sobre papel.


Pleasing Sílvie


All art has been contemporary
Maurizio Nannucci




Passejant per paisatges de Lichtenstein ensopego i perdo un ull amb una molla que surt d'un Rauchenberg i, incapaç d'aturar l'hemorràgia, faig Pollocks a terra fins que aconsegueixo, ja al lavabo, tancar la ferida tot deixant Rothkos al paper de vàter.

Definitivament, millor l'art conceptual.





Berlin European Night: 35 clubs amb DJs dels 25 estats al mòdic preu de 12 €.

Constatar que, davant de panxes made in DIR, llueix més la meva esponsorització Estrella Damm. A l'hora de ballar, vídeos: Més clips musicals i menys pornografia.





How Long is Now?
...




Interioritats del règim nazi: Els millors torturadors han estat, són i seran els relacions públiques.

Saturday

Cthulhu


El sueño de la razón produce monstruos
Goya




Cthulhu
(dentro de Sueños de la razón)
o
Titulado pretenciosamente II

-----

24x15 aprox.
Oleo, esmalte y acrílico sobre papel.


----

no al irracionalismo!
stio barbarie
compren cuadros ya



Sunday

Peces de Ciudad



Y cómo huir
cuando no quedan
islas para naufragar
al país
donde los sabios se retiran
del agravio de buscar
labios que sacan de quicio,
mentiras que ganan juicios
tan sumarios que envilecen
el cristal de los acuarios
de los peces de ciudad
Joaquin Sabina




Postales desde la Tierra
aka
Antonia Font - Taxi - 2004

Tecnica mixta sobre papel - 2007
24x15 aprox.

Puig i Cadafalch


De petit et diuen que el què pensis abans de dormir continuarà al somni i t'ho creus. I t'escarrasses a pensar en aquella noia de pitram incipient o en l'últim joc d'en Super Mario.

Avui i sense voler-ho, la migdiada me la passo entrevistant a l'Antoni Bassas.





Mentir a mitges. Assegurar a mitges.





Primer casament proper. Entre el plor i la rialla, opto per la Xibeca.




Ser postmodern és dinar per 1'95 a un MacDonalds i deixar-te 5 euros en dos tristos cafès sols a la cafeteria del Pulitzer, deixant que la tarda s'escoli entre llibres encara tebis.




Llàstima de sensibilitat, la d'una gorda.
Millor fer-ne carn picada. Salvàvem negrets de la fam i acallàvem egos majúsculs d'una sola trinxada.

Saturday

E f e m e r i d e s


Cinc-mil-dolars arriba als 249 potsts.

Friday

Sanguijuela asquerosa



46 & 47 leeches
sanguijuelas

Thursday

metres cúbics


Marina d'or - que guai!

Jo no faig poesia, em masturbo
soc p o s t m o d e r n , pel que's veu
jo no escric poesia, m'escorro m'esvaeixo
em toco l'ego, fins que em raja l'emoció
del petit instant, tot discòrdia
en que soc el puto amo del món

davant les lletres, sota el paper
davant vosaltres, un pelacanyes

amb la ma a la bragueta
i la ploma al tinter

no vull escriure res
el poema mes xorra del món
que tingui a veure amb res del tinter

em vindrà tot això de les pel·licules americanes?
sera complexe de miquel el ratolí?
m i c k e y m o u s e ©

Wednesday

Aqui sí


Gracias por fumar

Estaba anonadado, arañado, molesto
me bañaban playas de otoño
mientras se avecinaba la primavera
el remolino se tragó: la casa la fuente la nevera
la playstation dejó de cocinar, la tele fue secuestrada
la merluza se fue a la plancha y nunca mas se supo
y el piso se inundó de repente
nada, pero no me ahogo

mientras tanto,

LA woman suena en el tocadiscos
el cabron de Jim tenia nombre de gilipollas
seguro se reían de el, los niños en el colegio
bebía demasiado pero no cantaba mal
ahora que hay dos frases encadenadas
ya puedo irme de mi poema-prisión
suerte de la música, que sino..

los poetas..

¿cuando podre ver el mar
de una puta vez?

Tuesday

shoah


Observes les ondulacions concèntriques de l'aigua allà on cau la paraula.
A. Tàpies-Barba



Compro llibretes a velocitat supersònica,
les gasto a pas de tartana.
Costa millorar-ne l'esplèndida buidor.




SWING

TANZEN
VERBOTTEN

Reichmusikkammer





La canalla juga a cuit i amagar a la plaça,
tots corren, esbojarrats.
Quan li toca atrapar,
el noi tetraplègic els pesca, topant-hi,
corre més que ningú.
Tots aniran a dormir amb morats a les cames.





(ara ja puc marxar)

Sunday

Veritas




¿el arte es una mentira que nos hace ver la verdad?
wow

Quantum



Quantum by ~hermocrates on deviantART

aka Max Planck
aka Radioactivität
aka joder, un puto titulo

24x15

Saturday

One week of art works




Ripan Eshidan

Sacado de RINPAESHIDAN gracias a/por culpa de Sara/Belladone

Doncs això


Thursday

Psicopatologia


Siento...




Sento ambulàncies.
Dubto
quina d'elles és per mi.


L'onanisme és solitari,
per naturalesa
i per higiene.


I fer-me l'argentí amb finalitats reproductives.































Per tu només sóc un complement circumstancial.

Composition in gray


No sóc un argument creïble
R





Composition in Gray (Rag-time), 1919. Oil on canvas, 96.5 x 59.1 cm.
Peggy Guggenheim Collection. 76.2553 PG 40. Theo van Doesburg
© 2003 Artists Rights Society (ARS), New York/Beeldrecht, Amsterdam.




A petició d'uns peus sobre moqueta, una reflexió sobre The Americans. En aquest cas i sense que serveixi de precedent, no els retratarà Robert Frank sinó Albert Forns.



De viatjar per Europa n'he après alguna cosa, dels americans. Ells, els joves, es mostren prepotents i esbojarrats, i llueixen vehements la seva ignorància, la seva arrogància arreu. Confiats, exhibeixen la tirania i la supremacia interioritzada a base de sitcoms i films de guerra.

Aparta't, filthy spaniard, que vull acabar-me ràpid el museu i poder dedicar-me amb esmerç a la degustació de lambruscos diversos. Som els amos del món i ho sabem. Només passàvem revista als súbdits.



Els Americans adults, en canvi, són diametralment oposats. En la maduresa física dubten, i vénen a Europa a buscar consell. Són els grups de menopàusiques dedicant hores a les Uffizi, les vídues que amb curiositat fiten escultures. Parelles madures, torrades com gambes, recorrent el vell continent a la recerca d'una identitat, vagant per París rere una palpitació, intentant trobar-se entre ruïnes, pintures, tiberis i llibres.



A Europa la situació sol ser oposada. Els joves són els inquiets, els que exhibeixen dubtes i, temorosos i en silenci, intenten aplacar-los. Els adults són els confiats, els saberuts. Caducs.

Tuesday

WC ART




"ahí fuera serás muy valiente... pero aqui dentro te cagarás"


Llegida als lavabos de la Cívica.

Monday

isaac


Jo només em vull dedicar a llegir, recollons. A fotre'm la Madonna a tot drap i intentar ballar com ella, botant dalt del llit com quan tenia deu anys.

Que sí, collons, que només vull que em deixin tranquil i tenir hores i hores, i retornar a aquell avorriment pesat, l'avorriment llosa, collons, l'existencialisme com una realitat que emergeix del no fotre absolutament res.

I beure i viure i jeure i riure, recollons.

I menys textos i menys lectures i menys jeroglífics a desxifrar, articles per comparar, amistats a les que complaure i somriures forçats a mansalva.

Jo, i només jo administro els meus somriures, vale?

reòstia puta ja. Si em foteu malparlar i tot!




Imprescindible -//
http://negragarnatxa.blogspot.com/2007/03/drink-machine.html


Are you ready to jump?

coliflor


I’m mad as hell and I can’t take it anymore




Si jo fos guenyo, la primera frase que diria a la gent seria "mira'm a l'ull dret" i així ens evitaríem molts problemes.



Tinc unes ganes imperioses de matar. De destrossar. De descarregar.
A American Beauty van al camp de tir. Torrente es masturba dins un seat gastat. A mi ni el tantra em salva. Provaré de dinar.






Avui tot es presenta en forma de dilema irresoluble.

No n'hi ha per tant?
No hi ha per res.

No fer-me cas com l'única tautologia.

Gamera



Gamera-tortoise by ~hermocrates on deviantART

Un intento, esta serie no la tengo tan clara, me ha sido mas dificil de resolver, si es que la he resuelto. Creo que no lo he matado todavía. Lo cual es bueno. Quedan cosas por aprender. (Joder claro)

El nombre un poco freak no?

Que opináis?
opináis?

Agenda setting


Aquest any, l'agenda m'ha durat dues setmanes.

Cita a soles.

Sunday

title wanted


Dublín.
Bonica ciutat.
No hi tornaré pas.
No se m'hi ha perdut res.
Crec.

La pluja dublinesa és pitjor que la d'aquí.
La Guinness irlandesa és igual que la d'aquí.
Els borratxos irlandesos criden tant com els d'aquí.
Les assafates de Clickair es maquillen més que la resta.

Els dublinesos són més macos en Joyce.
Joyce és més maco als llibres.



El millor del viatge, les portes i els semàfors.







PS: Avui en dia per ser guai has d'haver tingut algun transtorn alimentari.

Saturday

Say what one more goddamn time


Friday

Bad fiction contest




Los mac no se rompen,
se deprimen.

Yo, el rey