Saturday

Wechselgeld


Least Rivers - docile to some sea.
My Caspian - thee.
Dickinson



En dies com avui, tallar-se les venes seria sobreactuar.


Thursday

coolture


A mi ja se me'n van les etiquetes
Laia Noguera





Bla bla bla deprimit bla bla bla Vila-Matas. Bla bla bla buidor bla bla bla sort de Dizzy Gillespie. Bla bla bla tallar-me les venes bla bla bla Rothko em consola. Bla bla bla refugi bla bla bla Jean-Luc Godard. Bla bla bla em sobrevisc bla bla bla gràcies a Shakespeare. Bla bla bla Virginia Woolf bla bla bla far. Bla bla bla rocall...















Bla.

Tuesday

Umberto? Umberto, Umberto, Umberto...




Los resultados han sobrepasado todas las expectativas
Steinbeck




La noia de cara bonica i nom ridícul s'atura degut a uns crits etílics i, després de reconèixer a algun dels energumens de la nostra comitiva, decideix fer-nos cas i dedicar-nos uns minuts.

Es toca els seus rínxols d'or brut mentre neda en el primer plat de convencions socials, i tot seguit exhibeix tímidament la seva vida brutal d'artista total vivint al Raval, eludint qualsevol menció a que el seu cuchitril put a curry les 24 hores del dia.

Tot seguit ens parla dels seus fantàstics estudis de joieria conceptual a nivell low-brow perquè la nostra borratxera de bar brut -el peor lavabo de Escòcia versió "guapos, venga que os regalo una tapa"- ho entengui, mentre nosaltres fem malabaristes gàstrics per no rotar-li a la cara de Mary Pickford suburbial.

Quan se'n va amb el seu somriure de mirall gastat, decidim que ens la follaríem per torns, però al no posar-nos d'acord en l'ordre -sempre estem igual- acordem esquarterar-la lentament i acabar pel cap, ja que no volem negar-nos el plaer de sentir la seva veu d'argentina sense accent mentre ens llança improperis de princesa de Kan Kukal.







Anar de tornada només és podrir-se abans.



Monday

The Harvest Gypsies



D'aquesta música que voleu no en tenim, senyor

Músic 1




La resta de la meva vida és gangrena.




(i no, no tinc la regla)



Sunday

Títol per un poemari: Caravan




Totes les estàtues preislàmiques seran abatudes.
Tots els símbols preislàmics i els ídols condemnats pel profeta seran suprimits.






Que la meva primera visita a la ciutat eterna sigui per veure expressionisme abstracte denota la veneració que sento pel rocam. I dissabte, a obrigar-se.

No hi ha vençuts quan la meta és infinita.
D'entre la munió de pensaments no triats, hi vaga el brillant.

Fugir de la rutina només val calers.
Pagar per evadir-se: el primer pas cap al proxenetisme existencial.



Friday

Divina Comedia - Tomo 1 - Paraíso




Siempre he pensado que hay muchas formas de llegar
y que la mejor es no partir

Vila-Matas




Adéu a manifestants, ocupes, educadors socials o promotors immobiliaris.
Per 2 euros al dia, aquest trimestre viurem al MACBA.






Si al sanatori les parets són igual de blanques, que m'hi tanquin.


Wednesday

antiantidepressiu


—La situació de la llengua el deprimeix?
—Si, em prenc un antidepressiu per la llengua catalana. Mitja pastilleta.
Quim Monzó





Visc sepultat,
però crec que sobreviuré.

Si emergiré jo o un autòmat,
ja no ho sé.




down the road


- És cert que Goofy tenia un problema amb les drogues?
- Era addicte al Percodan
Woody Allen




Un cop al mes sóc el teu matalàs, ase dels cops, apagafocs.
Un cop al mes sóc el consol, la cordura, el mocador.
Un cop al mes sóc l'ós de peluix sepultat a l'armari,
rescatat les nits en què et sents massa nena
i massa tonta i t'ha fotut la cuirassa de superdona
el primer xuloputes que passava.

I jo callo i m'ho miro des de la tanca,
sense entendre aquesta afició als braus
i aquesta dèria a que t'empalin.

Avui, però, et deixaré patir,
i m'ho faré venir bé per arribar tard,
quan les teves venes nedin en un mar de sang
i tastis l'amarg gust de l'existència.

Veig el teu final com un tarotista barat:
a la teva mirada que s'esvaneix
hi haurà un retret enlloc d'un gràcies.