Monday

Passions i afectes


Jóvenes de Nueva York, elegid suntuosos hoteles si queréis abandonar la vida. Hay hoteles que son, francamente, muy literarios.
Vila-Matas




Hi ha qui rep l'any nou a 200 euros el cobert,
i estrena BMW, esmoking i dona
en una mateixa nit.

Hi ha qui es deixa 25 euros per entrar a una discoteca
i qui diu discoteca diu jungla o diu KZ
i malabars i trepitjades i 25 euros més en cubates.

Hi ha qui segresta un pis, s'hi tanca amb dos penjats
i amb tota la cerimònia es beuen un Borgonya,
un Bordeus i un Beaujolais de vint euros l'ampolla.




Hombres y semidioses



Épica
técnica mixta sobre lienzo, 146 x 114
2007

alejandro santafé

Sunday

bromur






"La Navidad es un coño caliente al que aferrarse"
Bruno




peixera


Si fos censor prohibiria Ibsen


El viatge començà i acaba aquí.
Aquest és l'últim graó, més avall no hi ha res,
l'aigua és freda i fosca i morta.

Prou de viure assistit,
ara apago la màquina,
ara tallo el cordo umbilical.

Serà respirar o morir.



Friday

Darkness on the edge of town


se levantó viento,
y los niños gritaban,
los niños gritaban...

Alevosía
tecnica mixta sobre lienzo, 100x80

Nocturnidad

tecnica mixta sobre lienzo, 100x80


2007

alejandro santafé

titulos orientativos, perdón por la mala fotografía


Thursday

cuidado suave


Si pogués, reduiria el meu cervell a una funció: pensar-te
març de 2007



I viatges país amunt, país avall, pàgina amunt, pàgina avall, passat amunt, passat avall, cossos amunt, cossos avall, i no hi ha viatge perquè no hi ha país ni pàgines ni passat ni cossos i només hi ha aquell cràter immens i les tanques que vas instal·lar-hi aquell dia gris de novembre -tan mediocre, tan deslluït, tan poc èpic, tan merda, en definitiva-, aquell dia gris de novembre, empassant mocs i col·locant tanques d'esma, sense pensar, encara aliè a la M-A-G-N-I-T-U-D D-E L-A T-R-A-G-È-D-I-A, unes tanques que encara ara no t'atreveixes a travessar, i això que ja passa dels quaranta dies i les crostes han caigut, o te les has cruspit, o ambdues coses alhora.


Entrar-hi i arreglar el jardí
o deixar el sot intacte, mausoleu a la desaparició, com si estigués pirat
o posar-ho tot en venda i que s'hi instal·lin alemans
o marxar i deixar que a la resta del prat, fora del cràter, també hi creixin males herbes.



Wednesday

inconsistència temporal


Almenys en Bill Murray repetia el mateix dia, amb capacitat d'interacció. A mi se'm repeteix la nit, el mateix malson, Ludovico entre els llençols. Dos mesos de recuperació per anar a petar al mateix lloc. I em disposo a recomençar el via crucis de nou.


Quan em diuen que l'any vinent serà millor ja tremolo.



L'alcohol no cicatritza. En fi, que ja cansa. Perdó, ja canso.

Monday

beure's a sobre


Nadal em porta el millor poema de Charles Bukowski. Bé, vist ara, potser no és el millor, però feia tants anys que el buscava -tothom s'ha tirat anys buscant una cançó- que una qüestió qualitativa no li traurà el valor sentimental.


¿A QUIÉN LE HACE FALTA?


¿ves este poema?
lo he escrito
sin beber.
no me hace falta beber
para escribir.
puedo escribir sin
beber.
eso dice mi mujer.
yo digo que es posible.
no estoy bebiendo
y escribo.
¿ves este poema?
lo
he escrito sin beber.
¿a quien le hace falta un trago ahora?

es probable que al lector.




Nadal a l'hospital


El futuro es el hombro desnudo de una desconocida
Beigbeder


Doncs mira anònim, estava feinejant al vàter quan he pensat que escriuria alguna cosa així com que vull tallar-me les orelles perquè no vull sentir res que la recordi, penso arrancar-me els ulls per no veure-la arreu, vull cremar la meva biblioteca per no veure-la allí, passejant entre els prestatges, i planejo formatar el meu iPod per evitar caure en Frank Sinatra i ofegar-me novament en un mar de llàgrimes.

De la mateixa manera, pensava escriure alguna cosa sobre rebentar la bola del món, i així oblidar Lisboa i aquell fantàstic mirador al capvespre, i aprofitar la sordera autoinduïda per curar-me de que ningú pronuncii París o Vila-Matas o pitjor encara, les dues coses en una mateixa frase. Pensava deixar de beure Coca Cola i així no pensar en la de 8 € al Flore, o en la de Coca Coles Blāk que ja no beuré, a aquest pas.

Pensava en tot això, al vàter, i pensava que seria un error majestàtic (veus? un altre adjectiu que no puc fer servir sense pensar-la) deixar-me perdre una existència de puta mare per un detall sense importància, un detall que, a hores d'ara, el meu subconscient magnifica i sobrevalora "lleugerament" però que, tothom ho diu, de seguida seré capaç de relativitzar-ho, pair-ho, endreçar-la, posar-la a lloc i per tant -sospir- viure de nou. Perquè ho diu tothom, i tothom sempre té raó, el temps ho cura tot i un calvo quita a otro calvo, o algu així.

A més em queda el Turó Park on viatjo sense ser-hi i on no hi ha bombardejos ni plou i on la gent no corre ni compra ni es crida. Em queda el Turó Park i aquell verd i aquells edificis protegint-nos i aquella gent que em somriu, tota elegant. Em queda el Turó Park i l'estanc i els poemes de'n Valentí Puig, i la canalla jugant: encara que els nens es diguin Borjas i Lucas m'és igual.





PS: Ah, bueno, i bon Nadal.

Friday

rehab is for quitters


I'm back at my cliff
Still throwing things off




Cuando una chica joven te mira como me había mirado Alice, existen dos posibilidades: o se trata de una calientapollas y estás en peligro, o bien no se trata de una calientabraguetas y el peligro es doble.
Beigbeder

Wednesday

viure sense mi


Mike's Hard Lemonade:
Lemonade with a kick




Tapia't l'estómac
roja papallones
empassa't principis
i descabdellant-te, vola.

Res substitueix la pròpia existència.





Tuesday

Diumenge de Rams


Diumenge a la tarda -amb el seu pes de gravitació sentimental. La petita població deserta em cau a sobre. Sento com si em trobes dins una clova buida, tocada per un aire somort. Dia deliciós per a aplicar els llavis a la pell rosada d'una dona. Horrible per a passar pels carrers amb les mans a la butxaca. Darrera dels vidres, es veu encara gent amb les cames sobre la cendra dels brasers. Cinema. L'olor espessa que fa la gent. Insuportable perfumeria barata de les senyoretes. Penso en el pobre Roldós, encorbat, dins la mitja llum, sobre el piano. Abandono l'espectacle. Els carrers, absolutament solitaris. Crepuscle fred i desagradable. Divago al volt de la muralla. Rodar: aquesta és la personal fatalitat. Torno als aperitius. Absentes. Sopar. CAfès i conyacs. Congestió. Taquicàrdia galopant. Impossible de mantenir al llit la posició horitzontal una estona llarga. El cor em fa mal. El cap, molt espès, em fa mal. Amb el mocador a la mà, m'assec ara en una cadira ara en una altra. A l'habitació hi ha un aire net i glacial que em produeix esgarrifances. Impossible de desplaçar de l'olfacte l'olor de llor del matí. Obsessió gairebé repugnant de viure a dins d'un estofat. Deu ésser molt tard...

Josep Pla, El quadern gris, 13 d'abril de 1919.






(Què voleu, almenys Josep Pla no s'acaba)


Sunday

diversificar l'agonia


I llums i avets i neu i petjades i guants i bufandes i galtes glaçades (les meves, ara) i passejar i la nit i el silenci i gentada i regals i corredisses i els diners i el daurat arreu i Turó Park i el nou de'n Valentí Puig i Les Benignes i el torró Blanxart de cafè i evadir-me i emborratxar-me i buscar-me i trobar-me i plorar i riure i potar i viure i Love Actually i Solo en casa u i la dos i Madonna a l'iPod i Windsor for the Derby i el motorcycle pop i els amics que em cuiden i els amics que m'entenen i els amics que fan les seves vides però hi són sense ser-hi i tu, tu, tu que passaràs el nadal amb mi encara que no ho vulguis, torturant-me, i el vi barat i els seus mails i nens que riuen i pares Noels borratxos i París nevat i Londres nevat i Granollers no i la mà que ja no dono i els Anagrames i recitar pels puestos o tot sol i l'alè vaporitzat i el raïm i la pitjor festa de l'any i els salts d'esquí i la Radetsky i els canelons de l'àvia que ja fa la mare i el bloc i els americans i el "oh, very pretty girlfriend" com una ganivetada i recomposar-se i llevar-se descompost i la desolació i la fissió i les guitarres de fons i les llums de discoteca i l'omnipresent cervesa i llums i avets i neu i petjades i guants i bufandes i galtes glaçades.

Saturday

Poesia - 121


Amor, amor, t'humilies quan més vals
Valentí Puig




I pensar que llavors et preguntaves si l'estimaves massa poc.





Wednesday

Gran Teatre del Liceu


amb intros és poesia


Prou consells d'eterns guanyadors,
d'escaquejats infatigables,
de cors de nina inflable.

Prou consells d'avars sentimentals,
de futbolistes de sofà,
amants de fireta i davantal.

Prou consells de Diario de Patricia,
de Cosmopolitan o Superpop,
de scream queens de la desídia.

Prou consells de vida de postal,
de llibre d'autoajuda,
dels qui viviu la vida seguint-ne el manual.

Prou consells d'existències devastades,
de nàufrags,
d'eternes promeses, prodigis i fades.

Prou terapeutes reprimits,
prou jovenalla desnonada,
prou d'existències arruinades pel pànic
a
llençar
els
daus.


Fart de la suficiència dels que heu suspès a la vida.



Tuesday

desembre


The more time that I wait, the more time that I waste



Ni tempesta ni pluja fina.

Només calfreds que et recorren l'espinada,
vents huracanats a l'oficina
i un terrible hivern sanguini que em traspassa,
agulles de flocs sense nevada
que sota el sol de migdia em crionitzen.


Ni respiris.
Només sóc a un tremolor d'esmicolar-me.




Monday

teabagging


- There's just one thing and it's small, but it really grosses me out. We have a teabag situation.
- Oh, I understand. Just breathe through your nose.
Sex and the City





Les estadístiques d'aquest putiferi no deixen d'impressionar-me. Darrerament no parem de rebre entrades des de Google cercant "concepto de movimiento uniforme" i "please bang my wife".

El més graciós és que ambdues coses vindrien a ser el mateix.





Sunday

Nora


Adéu!
(se'n va per la porta del vestíbul)



I arribarà el dia que no em llegiràs.
I el dia que no em pensaràs.
I el dia que m'oblidaràs.

I deixaré de llegir-te i pensar-te
per oblidar-te.

I desapareixeré com cap típpex,
goma o formateig
no ha esborrat mai.

I desapareixeràs i seràs un no-record,
una no-memòria,
un buit al meu calendari d'amnèsies.





Polvo eres y en polvo te convertiràs, diuen.
Bah. Dels records no en queda ni la pols.



Thursday

La benplantada


Me'n vaig de pont.
Em trobaré a faltar.







Monday

Runes


How does it feel like, to let fovever be



Aquests dies sóc en un malson sense fi,
patint una broma agre,
agonitzant unes vacances que ja s'allarguen massa.

Em veig esperant que el regidor digui "talleu"
i no hi ha regidor
i no puc dir talleu
i de cop me n'adono que sóc un espantaocells
i ni els corbs tenen la pietat de massacrar-me.

Les flors s'han pansit,
el gerro s'ha esmicolat
i cap superglue no enganxa el polsim.
Se l'endú el vent.


Friso per retornar a una normalitat
que ja no existeix.




Les úniques certeses que em queden
són la gravetat i la pressió atmosfèrica.



jardines, serpientes, guardianas


rios de lodo inundan mi jardín,
abnegan lo que el cariño hizo posible,
y mis animales mueren sollozando,
y las flores y los arboles frutales,
dejan paso a la cienaga, desolada

¿pero de donde viene ese lodo? ¿cómo ha llegado hasta aquí?

construyendo en harmonia, un palacio para el alma
vino una jardinera protectora de lo más puro, a guardarlo
no sabiendo que en su interior, bajo el jardín de rosas,
había almacenando ponzona y veneno,
que un dia iba a traicionarla

que en un ataque de miedo y en forma de serpiente,
escupió a la guardia y protectora del jardin,
que presa del panico y de dolor, de traición mortal,
abrió el pozo donde se guardaba ese lodo e inmundicia
en la que ahora se ahoga mi paraíso

y es que no supe tratar a la protectora de mis bienes
con la sutileza y la confianza de la que era meretriz
dejé que la engañosa valentía del momento, negara, brutal,
¿que pudo ser sino, una broma macabra de mi propio espíritu?
negué en un momento, lo que el tiempo había construido,
lo que la confianza nos dio

y no hay nada que reprochar, contra esta amiga enemiga,
pues no es sino mi propia arma la que ha sido usada en mi contra,
y aún conociendo su efecto, cual es la causa de mi pesar,
más duele en mis entrañas, más agudo el dolor,
esa hoja envenenada que se me clava, que se me clava,
y que quizá siempre estuvo clavada, hasta que ella misma la arrancó
para construir el jardin que ahora peligra, por el que ahora sufro
al que si muere, yo mismo habré asestado golpe mortal,
atacando a la guardiana, que abrió la puerta al lodo y la inmundicia,
al jardín que si se vuelve pantano, yo mismo habré de ser la serpiente
que traidora en el vague, sola

arbres










Fart d'empantanar,
temo la riuada.





Sunday

silenci















res a dir que no faci plorar.