albert forns vs. alex santafé

sense títol I
aka: de tanto escuchar a coltrane te vas a volver loco
56x76
acrilic, oli i tinta sobre paper

sense títol II
ak:a damm it, ojala moritz
56x76
acrilic, oli i tinta sobre paper

albert forns vs. alex santafé

joder ostia puta ya

a ver si escribimos algo coño, que esto va a parecer una casa de putas pintores

¡mesonero!: ¡más vino!

romanic catala

Vet aqui una vegada,
després d'anys i panys
de recerca sobre la
forma i la puresa del


romànic català
76x56cm
acrílics i oli en paper


toma

esto es un blog de pintura

Esto, en principio, no era un blog
de pintura, era de literatura,
pero desde que lleva de nombre
un cuadro famoso, 5000 dolares,
mi reino por 5000 dolares,
a poder ser, en plástico,
en una

Banda magnética
acrilic i oli en paper
55x65cm

aix en provence

Sin titulo
21 x 29 por pieza

fuego
21x14

cuatro palabras
21x14

si si, es aqui, al fondo del pasillo

Amarillo
120 x 86 cm
Técnica mixta sobre panel

- pero... si?

- si, sisi, que le vamos a hacer

- ah

- uh

[...]

- bueno

alea iacta est

el dia de las flores se decide la contienda,

mientras

una de calamares a la romana

Jesus saves as

No tinc res a dir.
Ni això.

a las armas

A las armas contra la mediocridad
el suicidio forma honesta
de llegar a la verdad
el arte, la ciencia, cosa es de mediocres
para mediocres

Un guerrero,
un músico, un héroe, un chaman,
un barman y la bestia peluda

Técnica mixta sobre madera
162 x 80 cm

alex santafe

PLUSH SAFE HE THINKS

SAMO SAVES IDIOTS AND GONZOIDS



SAMO 4 THE SO-CALLED AVANT-GARDE



LIFE IS CONFUSING AT THIS POINT

Lemming, de Dominik Moll

Prou
d'interessar-te per mi
només en aquells moments,
comptats,
en que sumes una victòria més
en la teva particular cursa
per excel·lir en la mediocritat.



Prou
d'obrir privats
enviar missatges
trucar-me
parar-me pels passadissos
només
quan t'han premiat per ser el tonto més lúcid,
l'estúpida més intel·ligent
o la ploranera més lírica.



Prou
d'esventrar-te grotescament
un dia a la setmana,
aquell dia que l'atzar, mesquí,
t'ha somrigut t'ha triat t'ha fet
personificació de la tragèdia
que significa córrer en la rodeta.



Els castells de fum
no et deixen veure
que la cursa
és cap al precipici.



És en la sublim misèria que t'admiro.

For your consideration

La cinquantena vegada m'ha agradat tant com la primera.

Els mamons que profetitzen que "en la variedad esta el gusto" no han tastat una delícia en la vida.

¿Como és José Pla?

Les idees es tenen i les creences ens tenen
Napoleó

La pregunta més tonta de la història requereix una resposta a l'alçada:
Miri, aquí té 30.000 pàgines. Comenci per la que vulgui.



La felicitat és al final de la rodeta.
Alguns hi corren, d'altres jeuen. D'altres ni saben que som hàmsters.



Busco pel món cotxes amb la B de Belgues. Si algú en troba, que mande foto.



No puc plantejar-me seriosament ser Bukowski si no hi ha cap hipòdrom funcionant a prop...

Gregor Samsa

dedicado a Miquel Barceló,
al que no conozco en persona

Untitled I-VI
Metamorfosis

Técnica mixta sobre papel rives
28x19cm por pieza

alex santafé

Frases del cabron de picasso

... fuck picaso! fuck picasso!
Jackson Pollock

Si yo pinto a mi
perro exactamente como es,
naturalmente tendré dos perros,
pero no una obra de arte
Goethe

La inspiración existe, pero tiene que encontrarte trabajando.

Un pintor es un hombre que pinta lo que vende. Un artista, en cambio, es un hombre que vende lo que pinta.

El que se guarda un elogio, se queda con algo ajeno

La pintura es más fuerte que yo, siempre consigue que haga lo que ella quiere.

Cuando me dicen que soy demasiado viejo para hacer una cosa, procuro hacerla enseguida.

Lleva tiempo llegar a ser joven.

La calidad de un pintor depende de la cantidad de pasado que lleve consigo.

El principal enemigo de la creatividad es el buen gusto

Quería llegar a ser pintor y llegué a ser picasso.

Mi madre de pequeño decía que si me hacía militar, llegaría a general y si me hacia cura, llegaria a Papa.

A los 16 pintaba como Rafael pero me ha costado toda una vida llegar a pintar como un niño/ como Picasso.

y olé

EspaÑa

Josep Pla - Yo he sido muy amigo de Nin.
Soler Serrano - Ah sí, conoció usted a Lenin?


...

It's music! - Now dance!

Clatter, crash, clack!
Racket, bang, thump!
Rattle, clang, crack, thud, whack, bam!

Listen, Cvalda
You're the dancer
You've got the sparkle in your eyes
Look at me, entrancer!



Anna, cal.

Cal que t'enamoris de tu mateixa i oblidis succedanis del jo, cal que t'embriaguis de tu mateixa fins marejar-te, cal que t'emborratxis d'Anna fins a vomitar-te, per llavors enfonsar les mans en el vòmit que expulsis, separar-ne pedres precioses i d'altres tresors per tornar-te a empassar, egòfaga, la part de tu que trontolla.

Alquímia.

Ets Jean-Baptiste Grenouille, però tu les pellroges ja les dus a dins.

Menú del dia

______________


Globalització vol dir que ja no hi ha pensament propi, perquè el poc que aconsegueixes apilar al llarg del dia l'ordenes, el conjugues i el penges al bloc, a punt pel consum forani, perquè hordes de genèrics s'hi llencin a sobre, com porcs. La diferenciació pròpia continua essent el consol: saber-te diferent ajuda a continuar alenant.

Amb això volia acabar dient que resulta curiós que, ara que l'alta cultura és a l'abast de tothom, acabi tenint menys seguidors que mai. I qui diu alta cultura diu criteri, i qui diu criteri diu gust o lèxic o idees o un nord a la vida o, en definitiva, una certa dignitat per continuar jugant la partida sense que se't notin els farols.


Avui dia per viatge introspectiu entenem preguntar-se quina corbata encaixa millor amb la camisa. O en la versió femenina, amb el plus d'extres que l'aventura comporta.


______________



Amb tot, sospito sistemàticament de les joves introspectives. Boges presumptuoses fardant de pis.
Buit.


______________



Hi ha una línia, molt subtil, quasi invisible, que separa l'homenatge del plagi.

És la mateixa línia que separa als genis dels bojos, les muses dels accessoris, la cordialitat del respecte, la màgia de l'il·lusionisme, el somriure de la carota.

És la mateixa línia que separa l'admiració de la pena.

Can't get you out of my head

I love your eyes, my dear
their splendid, sparkling fire



...

Manzoni a la carbonara

"En aquesta peça, l'artista ha volgut abocar els conflictes amb els que conviu diàriament i les pressions internes de viure en societat, en un críptic homenatge a aquells individus amb els quals no combrega ideològicament però si que conviu pacíficament, retornant en certa manera al mite del racionalisme antibel·licista, tant practicat en aquests territoris i que, malgrat tot, cap líder mundial ha arribat a fer seu"

[...]

"És evident que l'artista elabora una meritòria i meditada crítica al món de l'art contemporani, en les seves vessants plàstiques i poètiques, essencialment. Davant la voraginosa força d'un mercat que tot ho abarca i tot ho valoritza, l'autor sembla oposar-s'hi, amb l'obra com a criteri, l'obra com a barem, l'obra com un crit a la desesperada dient "Ep, això no és bo", "Escolteu: això que tots alabeu no val res", etcètera. L'objecte artístic resultant és també una defensa dels valors tradicionals, de l'artesania ben entesa, reflexiva i sàvia, el traç correcte, l'execució sublim, perfecta. Un retorn a l'humanisme en uns temps en que es sacralitzen les estrelles del Pop"

[...]

Les tonalitats de l'obra, de contundents tons marronosos i subtils grocs dissolts, ens retornen a Gaia i són clarament un clam a la terra. Els inquietants grumolls inidentificables tenen, sens dubte, molt a veure amb l'ahir, la immediatesa de l'artista, una immediatesa però, que malgrat ser contemporània i urbana no pot deixar de ser original i humana. La naturalitat de la proposta contrasta de manera colpidora amb la blancor inèdita, impol·luta i estèrilment ofensiva del museu.
[...]

En definitiva: en aquest homenatge als seus companys artistes contemporanis l'autor ha volgut demostrar que el relativisme és, avui en dia, una indecència, i que, malgrat la mal·leabilitat dels temps, hi ha coses que mai canvien i ell no s'estarà d'expressar-ho."

Si per art entens fer merda, almenys que faci pudor.
Lema del 5000 dòlars

PS: Si ha d'alleujar a algú, la merda no és meva.

Venc pastilles allargapenis que no funcionen

Every little thing that you say or do
I'm hung up
I'm hung up on you

És ben bé que avui em posaria unes malles.





El Chill Out o uns pits inflats o la roba cara o el gintònic o el cotxe esportiu o agafar un taxi o que et pintis els ulls o un local amb negre a la porta i taquilla o un restaurant o viatjar o gastar-se 70 euros en veure la Madonna o Rothko o crispetes i coca cola o tancar els ulls i ser a Times Square, altre cop, o el karaoke, o un retrat digital o un poema o un petó apassionat o el nou de la Björk o un Bordeaux asseguts al parc o Venècia o unes sabates cares o la pila de llibres que tinc o les americanes o el meu somriure, sovint.


Artificis en vena.
Tot s'hi val per ultrapassar comes.

neurosis
only
attaches
itself to
fertile
ground
where it can flourish
Björk

Post 289

Tengo una idea y es la siguiente:

Dos plafones, de 214x360 puestos en una esquina haciendo forma de L, en la esquina y boca abajo, una silla vieja y debajo de la silla, a la vista, una cabeza de muñeca. Colgando entre los dos plafones, una cuerda, con una sabana manchada, quiza con una mancha roja a un lado, y calcetines, colgados, que tape parcialmente la silla, pero que deje ver la cabeza o cabezas de muñecas. En el plafon de la derecha un cajon puesto del reves, con ropa vertiente y un simbolo en el plafon de la izquierda. Los plafones pintados con pintura materica, tierras, en ocres, claros y oscuros. La tela blanca, manchada.

I'm running out of Blak Coke

Jo el que vull és escriure, viure entre línies i deixar de malviure, lliure de conviure entre mòmies.

La societat és boja, i no és cap epifania.
Els daoistes ja en fugien fa tres mil anys.





Avui us mataria a tots, comercials ambulants de mediocritat.

schadenfreude

It's such a shame you're a boy

La noia que era jo volia comprar-li flors, i va dallowaiejar fins la floristeria. Feia una fressa aigualida, i el vent jugava sense descans, com un gos pesat. Va olorar les gardènies a distància, i va lamentar que el seu perfum potent li fes perdre la flaire d'asfalt moll, molt més d'ella -d'ell- molt més vulgar, urbà, mesquí: molt més humà, en definitiva, que l'artificiosa naturalitat de la gardènia. Allí, entre testos i rams i matolls i desmais, marejada -marejat- entre tants colors, olors, sorolls i tactes, va pensar en caramels d'aquells artesans australians de colors, que ensumes i enganxen i a l'esclafar-los resulten deliciosos i es va estremir. Llavors, tot repassant les roses, plenes de somni*, va qüestionar-se la idoneïtat de la tria, de la decisió, de les flors, del dia ennuvolat, de l'asfalt olorós i de la seva pròpia existència i, de cop, llamp de Zeus sobre zeugita, va recordar l'avió que segons abans escrivia Help amb fum al cel, i li va semblar d'una profunditat molt alta, d'un preclarisme opac, d'un existencialisme inexistent. Segons més tard -o foren hores?-, amb la mirada perduda en el lliri més coix va decidir que les flors, avui, serien per ella -ell- malgrat que, endut per una vergonya incomprensible, va acabar cedint i comprant-li un pom de margarides, d'aquelles d'infusió.

Malaguanyades serien, al final: Ell -ella- les va agafar amb un somriure de compromís tan fals que les margarides, del desengany, moriren de pena a l'instant.

Untitled on paper

Yo quise cenar con B. Bischofberger
pero vi la exposición de Irim Lux
y sentí envidia cochina,
aunque no de los cuadros.



Untitled on paper
76x28cm acrilic i oli en paper
2007

alex santafé

El camino a ninguna parte

basado en un poema de Dalí

En el camino que lleva
hasta el fin del mundo
hay un rosal
que impide pasar más allá,
en él, esperan rosas y espinas
a los osados que pretendan pasar

En el camino que lleva
hasta el fin del mundo
se encuentran, acechando
esos pequeños seres,
esperando trepar
para ser hombres

Ese rosal que nos impide ver
donde conduce el camino que va
hasta el fin del mundo
es la miseria y la gloria,
rosas y espinas,
espinas para los cobardes,
rosas para esos, que entre todos,
desean con todas sus fuerzas,
ver lo sublime y que arriesgan
su propia vida, a manos de esas espinas

dejando su sangre, en su lucha
que florece en forma de esa rosa
protegida por sus espinas

espinas, espinas, muchas espinas
y pocas rosas


.

Grito a los apoderados en el mundo del arte

Necesito seguir pintando y dado que el dinero no me preocupa en exceso, pero si la pintura, necesito pedir a quien pueda, a quien le interese, materiales para tal efecto; cambio obras por materiales para pintar o dinero en efectivo para comprar tales materiales. Maderas, lienzos, acrílicos y oleos, papeles papeles. Se les recompensara el esfuerzo. Alex santafé

PS. Tambien para usted, B. BISCHOFBERGER

ADVISE FOR MR BRUNO BISCHOFBERGER

BRUNO BISCHOFBERGER
por si no te habías enterado, ahi va:

121x86 acrylic on DM 2007

92x73 acrylic and oil on canvas 2007

92x73 acrylic and oil on canvas 2007

alex santafé

über alles

Què vols.



A partir d'ara quan la petarda dels Dover cridi the phone is ringing the clock is ticking just let me out seré sempre a Cassiopeia, saltant com un posseït, abraçat a una Pilsner i flipant al veure com l'Erasmus més boja del món es contorneja dalt del pòdium com si estigués a la Teta Enroscada. I quan el gat escanyat de nom Amparo gemegui waiting by the phone oh no! I haven´t heard the news oh no! I haven´t checked the watch oh no! You´re weighting me down seré botant com si m'hi anés la vida entre l'atònita mirada d'alemanys massa poc ebris, còmplice d'una Europa millor, d'un alcoholisme comú, d'una festa intergalàctica, deixant el pavelló a una alçada d'aquelles que cal escala per baixar-lo. I quan la puta dover xiuxiuegi amb aquella veu fulana And I know this song is stealing your thunder and I know you´re bringing me down seré assegut als sofàs de bellut vermell barat, de tela que penja, i després de mirar-te ballar tres cançons, embadalit, aniré a buidar la bufeta als lavabos übergraffitejats marca de la casa i demanaré una altra birra a la morena de la barra, que crec que és polonesa (2 euros) per, un cop acabat el primer glop, sentir que la puta madrilenya dels collons sona a la sala de baix i baixar-me les escales de tres en tres, entre preteens teutònics magrejant-se, per saltar entre la multitud i abraçar-vos, foll, abans que al gat cantaire li soni el telèfon i comenci amb the phone is ringing the clock is ticking just let me out.

narrativas hispánicas

Sóc un producte del meu temps.

Al néixer vaig necessitar tecnologia per sortir-me'n en condicions. En un altre segle hagués mort ofegat per la meva pròpia merda, com tants d'altres. Existència efímera, un happening amb nou mesos de preparació al darrere, vamos.

Tinc una existència totalment parasitària, m'aprofito de béns de consum, alguns durables, altres d'utilitzar i llençar. Sóc un zero a l'esquerra, una estadística, un gra de pus a aquell punt de l'esquena impossible de gratar.

Només produeixo contingut intel·lectual de baix nivell, ja sigui notícies tendencioses o versots esquizofrenats. No estic capacitat per cap activitat manual, és més, sóc nul en tot allò que comptava per viure ara fa cent anys. No sé cuinar, no sé planxar, pintar, construir o caçar. No sé canviar un llum, no sé pescar, només sé beure i berrejar.

Sóc un producte dels temps incomprensiblement estúpids que m'ha tocat viure. Un producte orgullós, a més, de la seva pròpia nul·litat.

La reòstia.

Diva de divan

Guybrush: ¿Cómo puedes ver sin globos oculares?
Calavera Murray: ¿Cómo puedes caminar por ahí sin un cerebro? Hay cosas que nadie puede responder.