Carlomagno

Romanes Eunt Domus

Y de pronto recordé lo que dijo Mark Renton:
- ¡Estamos colonizados por unos soplapollas! ¡Ni siquiera encontramos una cultura digna que nos colonice!


Ara en serio, una altra diferència entre nosaltres i els esportistes: Quan Monzó treu llibre nou, no sortim al carrer a celebrar-ho com energumens fins a les tantes.

Un clavo punts suspensius

Los sinónimos no existen
paraules de savi, recordades pel savi amateur Santafé

En el fons només han estat cinc dies
a dues horetes cada vesprada,
caminar, xerrar-nos, les primeres abraçades.

Ben poca cosa, vist així,
silencis omplerts de mirades, autors,
coincidències, furtives llambregades.

Quatre missatges, dues trucades,
quedar-se en blanc, tòpics de llibre
i les demés metàfores suades.

Tímids petons sota sols de justícia
mostres d'incredulitat, sospirs d'adolescent,
promeses d'amor etern. Tot molt típic, vaja.

Curt però intens, que diuen els precoços.
Un no-res a nivell macroscòpic,
no-massa pels optimistes.

Paraules ja dites, encostipat d'estiu:
el mateix mal de panxa de sempre.

(tanta potolada per dir que tot és igual i tot és diferent)

michel

Ho tenia tot a punt, dos dies, només faltaven dos dies per marxar,
crema solar, platges, silencis, literatura
i una dona que és totes les metàfores en una.

Ho tenia tot a punt quan a dos dies per marxar
el meu cervell ha decidit desaparèixer i s'ha esfumat,
ni una trista nota, marxant de vacances pel seu compte
i deixant-me sol amb aquest percal.

Ja s'ho farà. Marxaré sense ell,
potser per arribar a destinació i trobar-me'l allà,
bronzejat, cec de daiquiris i assegurant-me, borratxo,
que l'illa, més que una possibilitat,
ha passat a ser una evidència.

T.A.O.

All things arise from Tao.
They are nourished by Virtue.
They are formed from matter.
They are shaped by environment.
Thus the ten thousand things all respect Tao and honor Virtue.
Respect of Tao and honor of Virtue are not demanded,
But they are in the nature of things.

Todos Animaban la Orgia
Tontolabas Amigablemente Organizados
Tarugos Amantes de la Obregon
Tú Almorzando Ostras
Tamaño Amenizado con Oregano
Tremenda Amenaza Ordenada
Trabuco Armado Ornamental


Therefore all things arise from Tao.
By Virtue they are nourished,
Developed, cared for,
Sheltered, comforted,
Grown, and protected.
Creating without claiming,
Doing without taking credit,
Guiding without interfering,
This is Primal Virtue.

mujer blanca busca

Mujer madura culo gordo caminando por la calle en la mañana

Camèlies

La decepció només és pels qui esperen cartes, pels qui obren paquets o revel·len fotos. Quan la carta ja ha estat llegida, el paquet ha estat obert i has mirat la fotografia mil vegades no hi ha decepció possible, només ànsies de més revel·lats i correspondència.

Consejo de guerra numero 489

- ¿Qué harás si fracasas?

- La verdad, no tenia en mente fracasar. No es una opción.

La polla de Felipe es cojonuda

Suave cruje el mascar de
la vaca por toda la eternidad
Kerouac

Habitació segona

Hi ha dones que són prestatges que són cadires que són calaixeres que són mobles bar que són armaris que són aigüeres que són taules de planxar. Llavors hi ha les dones llar de foc.




El poeta suprem

A vosaltres, les poetesses

Adoro
la polla del poeta suprem.
És vella i tova i pansida però és
la polla del poeta suprem.
Està ben flàccida i descolorida però és
la polla del poeta suprem.
Té mal gust i els pèls tots blancs però és
la polla del poeta suprem.
No és lírica ni metafòrica però és
la polla del poeta suprem.
La xuclo amb traça -no sóc gasiva- perquè és
la polla del poeta suprem.
El miro als ulls i ell se m'excita, estimo
la polla del poeta suprem.
De sobte comença a vessar poesia,
la polla del poeta suprem.
Empasso amb fúria tota sapiència de
la polla del poeta suprem.
M'eixugo mentre esbufega, pansida
la polla del poeta suprem.
M'engega ràpid i marxo, rendida a
la polla del poeta suprem.
Ja sóc poetessa, quina alegria, tot és gràcies a
la polla del poeta suprem.


(accepto adaptacions, bisos i demés drogues dures)

Help a starving artist

Pedir, si dan, es el mejor oficio
Anonimo aragonés

Los artistas siempre están pidiendo.
Hijosdeputa. Es un hecho.
Vivimos de las limosnas.
Y al final, orgullosos de ello.
A la gente le molesta que pidan. Todo el mundo necesita. Es cierto.
Pero siempre queda el argumento de que uno, cuando compra arte, no solo compra una obra, sino que ayuda a que otras obras sigan adelante. Y esto es lo importante del coleccionismo. No fardar de tener un Miro en el lavabo, como el monstruo de Benidorm, si no para que el carro del arte no se pare.

Así que ya lo sabéis, si dudabais, preguntad.

http://hermocrates.deviantart.com/gallery

Si queréis alguna obra, haced ofertas. Casi todo esta a la venta.
Si queréis ayudar, hablad, en público o en privado.

vivo instalado en la espera

Ets la possibilitat,
la possibilitat,
la puta possibilitat d'una illa.
De moment i fins que el volcà eructi,
el vast oceà.

pedalar

poeta, quina merda

jo també tinc algú, eh?
jo també tinc algú encara que ja no hi sigui,
jo també tinc una cara en qui pensar, una cara que la siguin totes quan sóc a la discoteca ben begut, ben vençut,
jo també tinc algú a l'altre costat del llit,
jo també tinc algú a qui crivellar de essaemaesses,
jo també tinc algú amb qui passejar de matinada,
jo també tinc algú a qui retratar d'amagat,
jo també tinc algú que quan condueix pilla tots els baches,
jo també tinc algú al costat de qui sentir-me orgullós, tranquil,
jo també tinc algú al costat de qui sentir-me a casa,
jo també tinc algú, eh?
jo també tinc algú encara que ja no hi sigui.

que passis un bon estiu

Quan recobres la consciència
sota la runa que encara fumeja,
no hi ha possibilitat de perspectiva.


o dit d'una altra manera:


Si t'adorms amb fugitius,
et despertes encadenat.

dijous

Qui va inventar els finals s'hi va lluir. Si l'arreplego...

pajarita i fajín

[hahaha] Quan escric, m'omplo la boca de polles [/hahaha]

L'idiota sóc jo

Escriure no és pintar, jugar a futbol o mecanografiar.
Davant els holocaustos, les llàgrimes, l'amor,
les paraules són bromes, mosquits
enmig d'una batalla a canonades.

Les paraules són per descriure realitats,
no això que ens passa ara.
Tota paraula, ridícula
i tots els intents, literatura ensucrada.

parcs i jardins

Estic fart de finals.
Vull un principi!

La cinta de Moebius

Faltó tan poco para que todo eso no pasará nunca...
James Brogan

fugir.
fuig.
deixa que m'obsessioni.
deixa que embogeixi.
deixa que cridi.
deixa que m'arrenqui una vegada i una altra i una altra i una altra les crostes.
deixa que ho faci un cop més.
deixa que m'ofegui en alcohol, que m'estimbi en cossos aliens.
deixa que faci com que t'oblido i t'oblidi,
deixa que deixi de pensar-te,
deixa que somrigui quan et recordi, deixa que marxi la tempesta.
deixa que l'apatia em podreixi, em corsequi i m'esmicoli.
deixa que fugi i, només llavors, apareix.

y es que,
cuando se extingue
la luz de
los que
nos han ayudado
a resistir,
sentimos como un puñetazo
en el estómago:
fregonas, taxistas,
polis, enfermeras, ladrones
de bancos, curas,
pescadores, cocineros
yóqueis y
demás,
malditos
seáis.
Bukowski

girls just want to have fun

Houellebecquejar

Hombre, es fea. Tiene que escribir bien.
El pintor

Escric per purgar, com aquell qui treu les escombraries,
com aquell qui separa orgànic de plàstic de paper
i ho acaba llençant on sigui.

Escric tot allò que m'és sobrer, sexe barat,
noies lletges, alcohols, desesperar-se.
La prova de tot plegat és que quan sóc feliç
i tot encaixa, escric merdes com aquesta.




Fa 24 hores que existeix la possibilitat d'una illa.

Bulerias

esmalte y aceite sobre papel
2008

alejandro santafe

prendre un vol

- Què, matem-ho?
- Va si matem-ho.

perdre un vol

Hi ha noies a qui no estimes.
Te les aprecies i són divertides i t'ho passes bé i et fan somriure i feu cafès i us emborratxeu i parleu i parleu i parleu i a vegades te les follaries, però són dones a qui no estimes.
Amb aquestes noies, follar no és més que engegar el pilot automàtic i deixar que el cervell actuï sol, ara un somriure, ara una mirada allargassada, ara un afalac sobrer, ara agafar-la de la mà, ara fer-li un petó, ara resseguir-li l'espinada. Embruix, miratge, quan la polla pren el timó no ets, tu, ets un altre, l'impostor.



Llavors hi ha noies a qui estimes.
Te les aprecies i són divertides i t'ho passes bé i et fan somriure, i a més són boniques i fragants i de vegades se t'escolen als somnis fins a fer-te plorar. Dones a qui estimes.
Amb aquestes dones no folles, hi fas l'amor, i aquesta acaba esdevenint una de les experiències més bèsties que viuràs a la vida. No hi ha automatismes amb elles, no hi ha ruta o GPS o principis o finals, ets tu pilotant-te entre paisatges emocionals, ets tu lluitant contra tu i la suor freda i les ganes de llençar-t'hi i devorar-la. Batalla, lirisme, tensió, calfred, desenllaç, mil primaveres, expiació.

Oracion antes del Sueño

Nuestras voces siempre nos conducen hacia la ignorancia material
ingiriendo sin quererlo la grasa de nuestra alma
Consumiendo a ritmo latente de nuestro corazon adolescente
Persiguiendo absortos en neones luminosos nuestra vanidad reprimida

Creamos nuestro propio diccionario, para disfrazar palabras como "cobarde"
Para poder respirar el mismo aire que esos maniquis de asfalto que decoran las calles
Para ingerir la misma vida que esos trajes de egoismo que visten las sonrisas de eslogan estridentente.
Para huir de la soledad que agujerea nuestras corazas por duras que sean
Para disparar conscientes las balas que hieren como palabras ardientes

Vendimos el billete hacia lo ignoto la noche que quisimos ser como todos
uno mas entre la gente, brillar aunque solo fuera por azar contratado
Anhelando la magia como resguardo de multiples sacrificios
Siendo corderos con fauces afiladas que desearon nacer lobos
Pero no imprimiendo nuestros cojones en la vida, solo en nuestra poesia

Como mimos de un solo acto crecimos hacia el futuro
pero raptando el pasado para pernoctar con nuestra identidad robada
Para que la infancia fuera un lenguaje y no una añoranza
Para que el luchar por la vida valiera la pena
y no consumieran nuestras lagrimas
las cicatrices perforadas de nuestras mejillas

Cassius Clay

Aquesta foto em fa pensar en una explosió nuclear.

suecas

We're all from Barcelona.
Love is a feeling that we don't understand

Donde esta Jean Paul Sartre, mierda, mierda

la guia verde

A vegades em pregunten per què dormo tant.
No és per cansament, ni perquè ho necessiti realment,
és per la muntanya que se'm fa l'haver de suportar tantes hores senceres.

Sento ser un propagador de virals, però...

http://www.aixonoespotemetrepertv3.cat/

(els vídeos de dins són brutals xD)

Sento ser insistent, però...

Crec que la gràcia està en que pots escoltar-la amb lletra o sentir-la com si cantessin en txec i la sonoritat, simplement, t'enganxés.

Being Vila-Matas

El café de diseño es un invento de los parisinos para aparcar a los provincianos y almorzar tranquilamente en el Café de Flore.
Beigbeder

Aquesta tarda he estat seguint a en Vila-Matas.

Me l'he trobat de cara al carrer Ferran, imponent, erràtic, pensatiu. He passat de llarg, dissimulant, i m'he dit què carai, si ell no té res a fotre i pot passejar, jo també puc perdre una estona perseguint-lo, com a bon escriptor wannabe que sóc, escriptor d'asesinas ilustradas en potència. No ha estat massa difícil seguir-li la pista, anava a poc a poc, però la meva timidesa extrema m'obligava a no exhibir-me massa. Encara em pillaria i es diria "un altre fan desequilibrat". Total, que l'he vist baixar fins al restaurant de les ostres, aquell de la mortadel·la immensa, i llavors ha girat sobre els talons, tot molt aleatori, tot molt poc premeditat, i he hagut d'amagar-me com he pogut a la Sant Miquel. Li he tornat a recuperar la pista quan creuava novament Sant Jaume, i de lluny hem baixat per llibreteria, ell, jo seguint-lo i qui em seguia a mi. S'ha aturat als aparadors museu d'Història de la ciutat, entretenint-s'hi una bona estona, buscant un jo no sé què molt local. Després ha desaparegut, i quan m'hi he acostat al galope no hi havia ni rastre de l'americana blau fosc. He entrat ofegant-me a la botiga del museu, i he preguntat a la dependenta "On ha anat en Vila-Matas?". "En qui?" celles amunt, mirada "un altre pirat" estàndard. He corregut fins a Laietana, on l'he arreplegat entre la multitud, ara amb ulleres de sol. Mentre recuperava l'alè l'he tornat a perdre, i ara ja em pensava que era per sempre. Finalment l'he retrobat al Cafè Cappuccino cutre aquell, cantonada carrer Jaume I, prenent alguna cosa dret a la barra. He esperat pacientment, sentint-me estranyament observat. Minuts més tard, quan ja pagava, he mig entrat al local, i novament s'havia escapolit. Llavors he sentit que em tocaven l'espatlla dreta, i quan m'he girat ell se n'anava per la meva esquerra, com en el joc de la canalla, bocana de metro avall. No l'he seguit, tant li feia, ja m'havia atrapat. M'he acostat a l'espai de la barra que havia ocupat fa uns moments, i sota el plat i la tasseta del cafè acabat de prendre, hi havia un tovalló de paper plegat amb alguna cosa escrita dins. Hi deia "records a la Sílvie".

Vale no.

Ask me about Loom

El futuro es el hombro desnudo de una desconocida
Beigbeder

La gràcia de Diària és que retratava el fàstic de malviure sense voler-ho, sense saber-ne.

Ara malvisc igual,
però necessito desaprendre'm,
deixar les paraules grosses,
deixar de pintar el tedi a canonades.

El purgatori

¿Tienes cigarrillos, Marie?

Població: Barcelona
Gènere: Música
Recinte: Teatre Grec
Espectacle: Rèquiem de Mozart
Data: 02/08/2008 Sessió: 22:00
Fila: 4
Seient: 23

RDA

De vegades, el dia no s'acaba ni ofegant-lo entre coixins.

Escriure, únicament, per eixugar les misèries.
Treure el bassal de dins a fora.
Galledes, forat a la barca. Pouar aigua fins que et moris.
Omplir-me buidant-me, i aquesta mena d'oximorons suats.
Què dic suats: amarats.

estanflació

L'amor és una mamada amb gagueig.

what if god was one of us

[...]

(sacsejada)
(sacsejada)
ETS DÉU!
(sacsejada)
ETS DÉU!
(sacsejada)
ETS DÉU!
(orgasme)

futurismo

en realidad, Orwell y Huxley eran optimistas

antònims

A vegades m'agradaria ser.

Polonesa

Som aquella onada
que podent besar platges exòtiques,
podent acaronar cossos adolescents
s'estimba una vegada i una altra contra el rocam.

Kafka de ternera

- Como sabes que estás enamorado?
- Siempre tengo hambre y nunca tengo frío.
Beigbeder

En dies com avui viure es redueix a tirar d'assistent,
omplir un formulari, posar-hi creuetes,
siguiente, siguiente, siguiente, finalizar.


De morir-me demà,
la pel·lícula que em passaria davant dels ulls
seria avorridíssima.

Del bon gust de no parlar d'un mateix
arribem al mal gust de no parlar d'altra cosa
Valentí Puig

Somriures i vòmits,
les dues cares de la mateixa moneda.

misbeliefs

MENÚ DEL DÍA

Your consciousness affects the behaviour of subatomic particles

- or -

Particles move backwards as well as forwards in time and appear in all possible places at once

- or -

The universe is splitting, every Planck-time (10 E-43 seconds) into billions of parallel universes

- or -

The universe is interconnected with faster-than-light transfers of information

----

Full English Breakfast

Coffee or Tea


por
James Higgo

amor quàntic

Que ahir et rebutgés i avui em fonguis
no és tan rar, atòmicament parlant.
Abandonades les pomes, els neons i les aloses,
tot és qüestió de magnetismes i enrampades.

Segons Einstein, que demà existim
dependrà de l'observador relatiu,
i a nosaltres, t'ho asseguro, ningú ens mira.
Segons Schrödinger, això és i no és amor,
tot alhora, encanteri que es desfà quan ho preguntes.

Capbussar-me a la piscina buida,
parpellejar, trobar-la plena.
La teva melena rossa,
parpellejar, el teu cap rapat.
Podem ser a qualsevol lloc de l'univers, a tots alhora,
podem ser a l'origen dels temps,
als brams o a l'alenada,
a la carícia o a l'orgasme i repetir-nos infinitament,
repetir-nos amb calma,
sempre que no mirem enrere,
sempre que no intentem comprendre'ns.

L'univers és aquest buit que sentim,
aquí i allà un estel, electrons sols,
complexos hotelers, vaixells pirates.

No intentis entendre-ho, no podràs.
el cervell és lineal i causal,
i això nostre és més aviat amor quàntic.

Annalen der Physik

Have you heard of Schrodinger's cat?
TBBT

Els físics molen bastant.

Diuen que la velocitat de la llum serà constant
trigui el que trigui a il·luminar-te.
Mesos, anys, un mai que ressona en la foscor,
bombetes que s'encenen sens tocar-les.

Asseguren que és el temps, el que varia,
que un segon a la terra no és un segon dalt d'un avió.
d'aquí setmanes que duren segons,
segons que duren setmanes.

També diuen que un gat pot ser mort i viu alhora,
sempre que no el treguis de la caixa.
Un pragmàtic diria: "si miola..."

Els físics molen bastant, m'agrada aquesta actitud.
Per la mateixa regla de tres, que em miris
serà cosa dels calçotets que porti,
la poesia deu ser hipnosis pasteuritzades
i la vida, un assortit de metonímies.

L'amor dependrà del Nepal,
els triglicèrids, tres matalassos,
i que m'estimis serà cosa
de veure passar Degas
vestit de ballarina.

desde la ventana

gracias a cogwurx

do the hustle

L'amistat és això:

I la vida, això:

L'amor és l'única illa possible. Els fills, la solució errònia quan l'illa s'enfonsa.


L'art és l'únic complement vitamínic indispensable en el naufragi. Coixí i paracaigudes a parts iguals, l'únic que t'acompanyarà "en la enfermedad y la salud, en lo bueno y en lo malo".


Ja per acabar, els meus blocs i fotologs són l'excusa perfecta perquè elles puguin degustar el millor de mi sense haver ni de patir-me, evitant compromisos, enrabiades i una convivència que desgasta. Hauré d'acabar cobrant-vos. Almenys així podré pagar l'estimbar-me contra alguns malucs tendres.

we are the world

POESIA: Art d'expressar, de traduir en forma concreta, el contingut espiritual propi, mitjançant paraules disposades segons unes determinades lleis mètriques.

NERD: A nerd, in simple definition, is a person with poor social skills who is very intelligent and creative. Although the word "Nerd" has only been recently used, the species has been around for centuries.

They are persecuted because of their "social deficiency" and intelligence. However, true nerds do not care about this, since they have their own sense of what is cool.

They tend to be loners and egotistical people who embed themselves in things such as computer skills, art, music, books, plays etc to make up for their lack of status.

Although a nerd may have a few non-nerd associates, the nerd's only true friends will be other nerds; and additionally, nerds have only been known to mate with their own species.