Solvet sæclum in favilla

hi ha enmig del temps
la possibilitat d'una illa.
Houellebecq

N'hi ha d'altres com ella,
però no es diuen com tu.

klimt

25 x 35 cm
papel

Beber...

Bebo porque aprendi con ansia ese oficio
Bebo para poder coser con alcohol mis heridas
Bebo porque no encuentro otro camino
Bebo para recordar los pasos a tu casa

Bebo porque las botellas que vacio son como mi alma
Bebo para intentar llenarlas
Bebo porque asi olvido tu nombre
Bebo para poder dormir sin pesadillas

Bebo porque asi creo que me hago fuerte
Bebo para recordar mi debilidad
Bebo porque me he olvidado porque
Bebo para seguir anclado en el olvido

Bebo sin duda por ti
Gota a gota que arranca ese pedazo de bondad
que tanto desprecio
Que tanto tu valoravas en mi

Bebo para volverme la bestia
que siempre quise ser
Para perderme en mi y nunca mas regresar.

Ya vuelvo

Respiro hondo mientras en mis oidos
se flitra House of Holy
Fiel terapia que adormece mi alma
Ya empiezo otra vez
Ya vuelvo a poner precio a mis entrañas
A hipotecar mi corazon
atandolo a las faldas recortadas de tus recuerdos
Ya vuelvo a perseguirte en sueños
Ya vuelvo a arrancarme la piel a tiras
en busca de algo que no huela a podrido
Ya vuelvo en fin, sin mas remedio
que medicarme de noche, para rasgar un poco de cielo
para volcarlo luego en un espejo
donde mi reflejo no se esfume
Donde mi lengua no tiemble
donde mi garganta no se raje
Donde mis ojos no quieran volverse ciegos de repente
siempre que de soslayo te contemplen

tanta metàfora

Begut, travesses la ciutat.
Massa ombres per tan poca humanitat.
I penses en lletres i en Astruds indignats,
i tenen raó, prou metàfora i malabars.

La metàfora és artifici, copa de més,
saltar amb perxa, conills, barrets.
La metàfora és dir el que no saps dir,
dient-la més grossa, home bala.
Tota metàfora amaga febleses
i tapa un buit. Canonades
que fan més gran l'evident.

'Uns pits preciosos', per exemple,
la descripció més propera a la realitat.
I tot i així coixa, imperfecta
vista l'expressió i albirat el mamellam.
I parlaràs de robis i maragdes,
de semàntiques i finals de trajecte,
parlaràs de fonts de l'eterna joventut
de mercadejar amb ànimes o degustar virtuts.

Mentides, consols, lèxic ansiolític
cobrint el teu propi cadàver,
trist poeta fugaç
incapaç d'escriure el tacte.

[en una dona,] la ironía templada como rasgo de elegancia, de tímida felicidad, en definitiva

Wriring that neck

Fixing a hole
116x89 cm
2008

Lucy in the sky with diamonds
100 x 80 cm
2008

alejandro santafé

Habitació segona

Et dibuixo expressionista,
tacant, fugint dels homes,
i et trobo allí al mig, acolorida,
cara de cabell d'àngel, papallona.



L'amor serà estomacal o no serà.

Michelin

Viure intermitentment,
curtcircuit que ara fa contacte
i ara no. Olor de sexe,
núvol separant-se en dos,
sense forma, sense cors ni conills
ni barrets ni catedrals de Notre Dame.
Empènyer anys, passar dies, vendre's les hores,
inspirar a consciència,
emmudir, l'efecte,
dir-nos ho tot
i després del punt i final
continuar salvant-nos mútuament
en el silenci d'un boca a boca etern.

reeducació

Te quiero bastante

Les dones havien estat febles, en especial al principi de tot. Havien necessitat viure sota la tutela d'un protector poderós, i per això havien inventat l'amor, però ara s'havien convertit en fortes, eren independents i lliures, i havien renunciat a inspirar i a experimentar un sentiment que ja no tenia cap justificació concreta. El projecte mil·lenari masculí, perfectament expressat en els nostres dies per les pel·lícules pornogràfiques, que consistia a treure de la sexualitat qualsevol connotació sentimental per dur-la al camp del divertiment pur, en aquesta generació havia trobat, finalment, com acomplir-se. El que jo sentia, aquests joves no podien ni sentir-ho, ni tampoc entendre-ho amb exactitud, i si haguessin pogut, haurien sentit una mena de ràbia, com davant d'una cos ridíicula i una mica vergonyosa, com davant d'un estigma de temps més antics. Havien aconseguit, després de decennis de condicionament i esforços, havien aconseguit finalment extirpar dels seus cors un dels més vells sentiments humans, i ara ja estava fet, el que s'havia destruït no es podia refer, no més que els trossos d'una tassa trencada es podrien assemblar a ells mateixos. Havien aconseguit el seu objectiu: en cap moment de la seva vida no coneixerien l'amor. Eren lliures.

Houellebecq, la possibilitat d'una illa

collage

En definitiva, tornava a viure, tot i que jo sabia que era per última vegada
Houellebecq

Acabo de somiar que avui sortia un nou Vila-Matas.
Quin malson, quasi m'infarto a sobre.
La llibertat és que deixin de sortir llibres bons, de vegades.

Quan se'm concentren les preteens davant la porta,
m'escapo per la finestra del darrera.



Fa una eternitat que no em visites, Mary Poppins.
Ja no cobro per hores, i a tu... et regalaria la nit sencera.

divas

Laozi m'ha trucat

Mi problema es que tú eres la solución
Beigbeder

Somies que somies i despertes i tot és com abans i despertes i tot és com sempre.

sopa marinera

pintura desde
Hablar de pintura desde la pintura
Hablar de pintura desde la pintura
pintura pintura
Hablar de pintura desde la pintura
Hablar de pintura desde la pintura
Hablar de pintura desde la pintura
Hablar de pin tura
Hablar de pintura
Hablar depintura
Hablar de pintur
sdfsdfsdfsdfs de sde la pintura
Hablar de pintura desde la pintura Hablar de pintura Hablar de pintura desde la pintura

Jelinek

Avui, al tren, et parlava.
Et deia "salva'm" amb la mirada.

Després de marxar de casa,
la Nora va descobrir el que era,
realment, la infelicitat.

last exit to nowhere

- Una cosa, això que has escrit va sobre mi?
(hahahahahahahaha au vinga, i sobre qui vols que vagi, sinó? Per sort i per desgràcia -tot a la vegada- ets l'única persona amb qui he gastat les meves hores aquesta tarda, o aquest matí, o els darrers dies. Ets l'única que em baveja, darrerament, l'única que esmerça esforços patètics a captar la meva atenció. I ho sento noia, però no duc cacauets a sobre. Sobre qui podria escriure, sinó? Estar amb tu és un doll de literatura, només cal posar el garbell sota el raig d'aigua i triar entre el centenar d'insults que en pocs segons hi acumulo. Escric sobre el que visc, sobre el que m'envolta, sobre les meves putes obsessions quan les trec de la gàbia, d'aquestes parets manicomials, i les deixo que volin i s'estavellin contra els quatre que, us reconec el mèrit, encara m'aguanteu. És clar que escric sobre tu, per favor, aviam si a partir d'ara deixes de preguntar-ho, hi reflexiones i m'estalvies haver-te de tancar un altre cop la porta als morros, que no et pensis, tampoc m'agrada ser un fill de puta en lletra escrita. Moltes gràcies maca, molt amable)
- Nono, tot el que escric és inventat.

sorteig pro-cecs

Hi ha un moment en que la vida esdevé purament administrativa
Houellebecq (de memòria)

No hi ha res com un bon cec
per veure-ho tot ben clar.

Reunion

Daniel 24

Sóc el pare
que tindrà filles com tu,
perfectes creuaments
de guineus i gallines.

Collection Cinéma

Les Maries, Les Claires
Les Marie-Claire

Aquest és el problema:
quan buido pels puestos arribo aquí i no surt res.
Afegiré la platja a Turó Park com a santuari personal.



Ah, i el cony com una nova metàfora perfecta:
si l'estimo, me'l miraria hores, acaronant-lo,
nadó, mirall, parrús expressionista abstracte.
Si no me'ls estimo parlaríem d'usar y tirar,
de devorar el bodegon
i no recordar si hi havia peres o pomes.

Dies irae

Mali 23.XII.94

La línia d'ombra. L'edat de la saviesa deu arribar, penso, quan acceptem que no tindrem les noies més guapes del món, per exemple.
En aquest cas, jo estic lluny d'aquesta saviesa. I no obstant això...

Miquel Barceló

Cua a copisteria,
totes les fotocopiadores espatllades.
Només el teu Rèquiem, que ara és meu, evita desesperar-me.
Ja em tocava, però ha arribat el Tuba mirum spargens sonum.
He sortit de cua i he tornat a fer-la sencera.

En el mar de tu Olvido

Te persigo solo en sueños
donde tu alma no me roza
Te reclamo pero solo en la distancia
Te recuerdo
Me ducho y vuelvo a respirar
aire fresco

Olvido como perseguirte en mi memoria
buzeando ausente de todo cuanto me rodea
tenso mis musculos,
jadeo y grito sumergido
en tus aguas esperando que la oscuridad
acabe conmigo.

Pero no tengo tanta suerte
y al final tengo que esperar
a que alguien me clave su anzuelo en la
garganta para recupera un poco de calma

Tu lengua

Tu lengua acida y aspera
como una lija
al final a hecho de mi
un tablon de madera podrida

Mi corazon es ahora amargo
Mi voluntad recia
Mi espiritu de hielo
Y mis cojones de piedra

Nadie puede ni siquiera con mi sombra
Pues ahora mi cuerpo es de roca
Mi mente afilada cual navaja
Y mi espiritu hoguera ardiente
de tempestad helada.

Platon

alejandro santafe 2008

Quaderns d'Àfrica

Gogolí - 16.XII.92

"Espero que passi el mal. Espero que les ganes de pintar vinguin soles, com les ganes de pixar. Llavors escric això. Em compadeixo de mi mateix. Pobre tubab malalt!
Sempre és després de passar uns terribles temps morts, febrils d'avorriment, que aconsegueixo fer alguna cosa.
Aquí ressorgeixen totes les meves febleses, però en surto més fort"

Miquel Barceló

Las meninas

Las meninas, gran formato, pintura institucional, retrato o decoración. Pintura.

Me imagino la situación. El pintor, Diego Velazquez, por ejemplo, asqueado de pintar a esas estúpidas mujeres que no saben nada, que ponen cara de embobadas, entre miedo, hastío y repulsión. Mujeres de cámara, que no salen de casa, que no conocen el mundo, que solo han visto lo que en palacio sucede. Solo saben estar. Y delante del pintor, casi un mago de la imagen para la época, casi todas tienen miedo. Así se refleja en la pintura. Un cierto temor en la mirada, una posición rígida, hierática, acomplejada, con cara de asco hacia el artista.

¿Quien se creerá que es este tipo? ¿Porqué tengo que posar para él? Es un sucio plebeyo.

Y el pintor piensa: ¿Porque pondrá esa cara de asco? ¿Porque me obligaran a pintar estos temas?

Y la comunicación se hace imposible. Damas de la corte, muertas de miedo, paralizadas, sin conversación. El pintor tiene que pintarlas, sin ninguna admiración por ellas, sin interacción, como si fueran muebles: inertes, anodinas, aburridas. Así que el cuadro, en vez de ser un retrato, se convierte en una fiesta pictórica. Algo divertido tiene que salir de pintar mujeres aburridas, vírgenes, tímidas, que no hablan con pintores, (pues aunque sea el pintor de la corte, no deja de ser un sucio plebeyo).

Así que el pintor tiene que sacar partido a la situación. Grandes vestidos, grandes lienzos, gran colorido, manchas, casi abstractas y un punto medio, una cierta atadura a la realidad, con el retrato, la cara. Pintura, mucha pintura.

Cuando contemplaba el trabajo sobre damas de la corte de los pintores españoles, pensaba para mi: si elimináramos el pequeño retrato, de hombros a cabeza, de María Teresa, no pasaría nada. El cuadro no perdería nada. El cuadro és, al margen ya de la representación, de lo que depicta. Lo que me lleva a pensar en que el pintor, delante del anodino reto de pintar damas de la corte, que como decía, tenían que ser muy poco interesantes, acaba buscando la diversión, el reto, en otra parte. La excusa perfecta para inventar, para las lineas sueltas, líricas, hasta llegar al final, a matar el cuadro con el pequeño retrato y a por un poco de coñac.

Y pienso que Picasso, en sus meninas, se da cuenta de esto, juega a paisajes que son retratos, como Velazquez, a retratos que son paisajes, con diferentes perspectivas, con diferentes formas de pintar algo tan aburrido. Tal y como el sevillano, al tener que pintar estos personajes, los ordena en una composición alegórica; le divierte concebir el cuadro como un juego, ante el aburrimiento de la pintura de cámara que esta pasando a la história. Y ambos lo hacen muy bien.

Así el cuadro se hace más importante que el momento, mas importancia que el modelo y pierde importancia el retrato, la persona, ante la pintura, que como juego, que como fiesta, gana fuerza.

La pintura le gana al culto a la persona, al registro histórico, a la foto de carnet.

relíquia

Construïa un mur d'un buit,
d'una absència i mil records gastats,
de petons morts entubats a la memòria
i m'hi amagava com una barricada.

M'ha anat prou bé, pensava,
dones amistats viatges lectures condons
tot tan nou, tot tan rutilant,
tot tan insignificant ara com abans.

Com una bola de l'Atomium,
com un mitjó Tuesday en un dissabte
que comença ple de sanglots.
Res greu, només un fantasmal pijama
que creia meu i encara és teu,
encara et conté.

El castell de cartes per terra
d'una olor, sense ventada.


Bola extra

El mòbil com la metàfora final:
si sona i encara et trasbalses,
esperant-la, continues tan malalt com abans.

metàstasi

Picant pedra s'han aixecat imperis.

Edit Posts

Imagino que la religión no es más que una completa sublimación sexual
Viva

Adolescent granollerina parlant, al bar de la facultat:

"jo jo jo jo ego ego ego bla bla bla bla m'entens? jo jo ego ego però claríssimament, eh? ego ego ego jo jo jo i li vaig dir "perdona?" jo jo jo jo ego ego ego i a mi em va estranyar, eh? ego ego bla bla bla bla i vaig dir "hola?" ego ego ego jo jo jo m'entens? ego ego ego ego bla bla bla i em va deixar un missatge al fotolog, tia jo jo jo jo bla bla bla bla"




Ja res de mi en tu.
I camí de la inversa.

cuidado con el perro

Existència líquida,
comprar-me un souvenir de tu, mirar-lo, callar.
Bola de pimball rebotant pel bar.

Ja a la recta, sobrepassada la corba, no puc evitar sentir un dolor irreal, fantasmagòric, costelles esquinçades.

apunt salvat del foc

camp de concentració

Si ploro per una noia que no tinc,
estic desesperat? estic enamorat?
estic salvat? totes les anteriors són correctes?


(on és el físic de capçalera quan el necessites... ?)


Necessito un entrecot de vedella
prioratitzat com el pa que menjo.

metatot

Si fóssim al segle XX i les meves bestieses
les pengés a un taulell d'anuncis,
avui em tiraria el dia assegut allà al costat,
i us aniria saludant un a un quan anéssiu passant.



I a tu,
que segur que vindries,
et diria que ets l'únic motiu pel que escric.

Track 3

No sé si m'emportaré totes les promeses del teu amor amb mi
-només em faltaria això- però està clar que no em deixaré els calçotets
porai tirats.

De mi al teu pis només hi quedaran les mentides,
ressonant a l'aire, i la pudor de sexe que,
setmanes més tard, encara buscaràs als llençols.





Bis

M'ho sembla a mi o les noves generacions cada cop són més guapes i més gilipolles?

revel·lació fàcil

Avui m'he trobat seguint un cul hipnòtic,
i una gran veritat m'ha estat revel·lada.
Una d'aquelles sobre mi, sobre existir, sobre la vida.

Me n'he adonat que sóc feliç fent-me gran,
que els anys només m'aporten maduresa, i cada dia que passa
reafirmo més la meva identitat sexual, aquesta passió
sanament malaltissa per admirar la bellesa que em ronda.

Quina alegria ser cada dia més capaç d'admirar els cossos femenins,
quina alegria aquest control, aquesta joia tranquil·la que m'envaeix
i em recorre les venes quan us veig, muses, passejant-vos en tirants.

Quina felicitat tan pura, quin devenir tan plàcid,
quin plaer tan tranquil i continuat i sistemàtic i gratuït,
el que em doneu.

D'acord que hi ha dies que la cosa
pot acabar en frustració,
però per això rima tan bé amb masturbació.

isla

Ver mapa más grande

live in technicolor

Fragment inicial d'una novel·la inacabada -de començar- de l'estiu passat. L'he localitzada i m'ha fet gràcia. Qui sap, potser la continuo.

_____________

La meva vida recent, si l'acotem a l'insofrible període estival que m'ocupa, es redueix a dormir, jeure, llegir, currar, atipar-me i beure.

Respecte al beure, i més enllà d'esporàdiques pseudoborratxeres tot sol -amb el grau de patetisme que, per molta lírica que hi posi, acaben tenint-, acostumo a fer-ho en companyia del pintor Santafé.

L'estimat Santafé té la mateixa pretensió que jo a sucar els laments en vi barat, però diríem que, per la seva joventut més prístina, manté un "aguante" més elevat que un servidor, sobretot en aquelles jornades en què cal donar la talla, davant de mosses o d'una audiència entregada. Jo sóc el primer en defallir, en articular malament, però alhora tinc l'honor de ser el que es retira a temps i, posats a treure-ho tot, ho faig a casa i en la privadesa d'una letrina coneguda.

En el nostre dia a dia actual, molt menys esforçat i tens, en tenim prou amb una ampolla i mitja de Raimat Abadia per fer lliscar les ànimes pendent avall i, en la rodolada, apuntar-ne les frases cèlebres o les lamentacions més dignes. Sí, la cosa funciona més o menys així, obrim la primera ampolla enmig d'un silenci, si bé no incòmode, més aviat poc confortable. Tot seguit, passem a les abatudes lamentacions setmanals -"mai seré acceptat", "mai seré reconegut", "no trobo una puta galeria", "no em poso a escriure ni que em matin", etcètera. A l'arribar a la mitja ampolla, les nostres converses ja flueixen sense embuts, en una curiosa barreja idiomàtica -el català parla castellà, i el castellà acaba parlant català- i o bé ens tirem els plats pel cap en debats de caire més aviat filosòfic -el subjecte com a part de la creació, el discurs en l'obra artística, per citar dues polèmiques que encara fumegen- o bé ens dediquem a la tertúlia lleugera sobre conys, art i d'altres insolències.


(...)

Hôtel Marignan

Aviat estaré preparat per escoltar-te les riallades,
que són torpedes i ènemes i aiguats
que teletransporten i fan feliç a qualsevol.
Avui no, deixa'm estimar-me descompost.

Dèficit Democràtic

Els genitals hi són
perquè te'ls cuidi algú altre.
Ja n'hi ha prou, mai m'ha agradat abusar.

mantra

La clau per captar l'atenció d'una dona és simple,
només cal seguir aquest mantra triple:
ignorar-la, ignorar-la i ignorar-la.

De no fer-ho, acaben detectant l'interès
i per molt ben encaminada que estigui la cosa,
acabaràs tirat a la cuneta.

La clau és ignorar-la avui,
ignorar-la demà,
ignorar-la demà passat.

El problema és que sóc incapaç de fer-ho,
i només ignoro aquelles que em repugnen:
precisament les que al final acaben enamorades.

Mogwai

(14 minuts per respirar abans de capbussar-me de nou)

Dr. Dog

Escriure-ho tot sobre tu m'està costant més
del que podria semblar en un principi,
més laboriós, més metòdic, més difícil que
les vomitades aleatòries habituals, això segur.
Al principi cada palada feia mal, d'acord,
però he arribat tan avall que ja ni ho noto,
de tanta sorra que he bellugat.
Sorra als cabells, sorra a les orelles,
sorra al paladar i sorra a les venes
i clonc a l'última palada, i hi torno
i clonc altre cop, i m'ajupo a mirar-ho
i noto que he ensopegat amb acer.
El terra de la gàbia, suposo,
la base de la peixera, potser.

Blowing the tetris

See more funny videos at CollegeHumor

Tiene pomada para los Pegamoides?

D'acord que aquell dia t'ho vas currar, d'acord.
Vas mirar-me, vas travessar el desert -devien ser dos metres-
i em vas venir a parlar, d'acord.
I vam parlar de poesia, si,
i vam riure, crec,
i vas impressionar-me, és clar,
però has d'entendre que marxés:
acabava d'arribar a la discoteca i m'estava bevent a sobre.
Fetes les necessitats, calmat, amb la segona birra a les mans
vaig venir a cercar-te, i tota la nit et vaig buscar,
sense èxit, com a les pelis.
Llargament he lamentat que la pulsió alcohòlica
m'allunyés de tu, mas el deber es el deber,
que diuen els superherois.

Vam quedar que m'escriuries,
escriu-me eh? vaig dir-te, abans de...
la pulsió. Total, que com que no ho feres
et vaig escriure un mail, maco, completet,
després de trobar la teva adreça al contàiner.

D'acord que aquell dia t'ho vas currar,
d'acord, però que em contestis l'e-mail ara,
al cap de dos putos mesos,
em sembla exagerat, d'un divisme quàntic,
molo más que una chica Almodóvar.
Pensa que en dos mesos podria
haver-me follat una pelandrusca podria
haver pillat tres sífilis i quatre gonorreas podria
haver mort tirat pels puestos podria
estar vivint a una narcosala, podria
haver acabat devorat pels cucs i tu ni te n'haguessis enterat.

Dos mesos per contestar un email i no és ni poètic ni et declares ni res.
En circumstàncies normals, t'hagués enviat a la merda.
Una de dues: o jo estic molt sol o eres molt maca.
O millor encara: totes les anteriors són correctes.

armistici

Avui és un dia d'aquells de "em rendeixo".
Em rendeixo,
en serio,
vull ser un de vosaltres,
renuncio al meu cervell privilegiat.
Vull tonteria,
vull estupidesa,
vull aguantar amistats infumables,
vull riure ocurrències estúpides i ballar davant cetacis
i follar pels puestos
amb putes i lletges
i enamorar-m'hi,
en serio, enamorar-m'hi i que m'embruixin
encara que em llevi als quaranta anys un dia i salti per la finestra,
em rendeixo,
en serio,
em rendeixo,
vull apagar-me el cervell,
prou voltes prou prou prou prou
prou patir, prou laments,
vull viure aquestes vides playmobil que tan us fan riure i plorar,
acostumar-me a les no decisions, al no pensar,
al plaer bluf, el riure fals, l'orgasme sec,
en serio, m'ho quedo,
em quedo amb 5 verbs, 4 pelis, 3 cançons,
sempre el mateix bar,
sempre la mateixa disco,
sempre i a diari els mateixos mateixos.
Em rendeixo,
en serio,
deixo d'escriure, si cal,
abandono el criteri propi,
renuncio els llistons,
a partir d'ara tots sou intel·ligents,
en serio, sou l'òstia d'intel·ligents,
més del que us penseu, en serio,
uau, que afortunat sóc de viure envoltat
d'aquest magnífic capital humà,
sou l'òstia, gràcies gràcies per acceptar-me
one of us, no m'ho mereixo.
Em rendeixo,
en serio,
enmanilleu-me,
porteu-me amb vosaltres i sodomitzeu
el meu cervell, submergiu-lo en la vostra rutina
i no caldrà lobotomia,
en serio,
serà automàtic
i m'he rendit,
de debò,
no oposaré resistència,
apagaré sarcasme i cinisme
i amargors i insults,
ara us admiro,
en serio, sou l'hòstia,
visca, iuju, xaxiguai,
viure així és l'hòstia, tu,
adéu angoixa, tot és fàcil,
tot és assequible, res és complicat,
riure és gratis,
follar es recepta,
l'alcohol no revel·la, només agermana.
Això és vida, tu,
gràcies, gràcies,
no sé com he pogut viure tants anys enganyat.

guest room

Vam buidar el llit de caixes taronges amb llacet,
bolsos, agendes i sabates de punxa.
Ens vam besar i vam fer l'amor.
Una, dues vegades. Vam resseguir-nos,
vam respirar-nos, vam conversar en silenci.
Quan la foscor ja entrava pel celobert
vam sortir a menjar alguna cosa. Una hora
més tard hi tornàvem, una, dues vegades,
no ho recordo, el luxe no es mesura.
Vam adormir-nos damunt els llençols blancs,
el llit sense desfer. El cel a la terra:
al nostre paradís encara no hi havia pomeres.
De matinada ens van despertar els gats,
que gemegant, esgarrapaven la porta.

Supersols

Estem fent inventari.
Tornin demà.

pintar cares

Pintem perquè amb la vida no n'hi ha prou
Miquel Barceló

La lletja sóc jo,
flagell en mà,
intentant desfer-me d'aquest no-res tan transcendent.


Viurem al nostre sofà canoa, sofà saló, sofà transbordador i llegirem Proust i Faulkner i Gide i beurem Priorat, poc -bé, el just- i farem sexe i m'escorreré a als teus llavis i et tacaré els pòmuls i la cara que endevinaré rere la lleterada serà la meva.


Avui no me'n vaig a dormir sense nedar en la tocata i fuga.

Camarón le canta a García Lorca

LA LEYENDA DEL TIEMPO

(Proviene de la obra de teatro "Así que pasen 5 años")

El sueño va sobre el tiempo
flotando como un velero.
Nadie puede abrir semillas
en el corazón del sueño.
¡Ay, cómo canta el alba, cómo canta!
¡Qué témpanos de hielo azul levanta!
El tiempo va sobre el sueño
hundido hasta los cabellos.
Ayer y mañana comen
oscuras flores de duelo.
¡Ay, cómo canta la noche, cómo canta!
¡Qué espesura de anémonas levanta!
Sobre la misma columna,
abrazados sueño y tiempo,
cruza el gemido del niño,
la lengua rota del viejo.
¡Ay, cómo canta el alba, cómo canta!
¡Qué espesura de anémonas levanta!
Y si el sueño finge muros
en la llanura del tiempo,
el tiempo le hace creer
que nace en aquel momento.
¡Ay, cómo canta la noche, cómo canta!
¡Qué témpanos de hielo azul levanta!

¿Doctor, que me pasa?

Al metro o al carrer o a la facultat o a de bars o a teatre o a la cua del super, quan trobo alguna noia particularment estirada, particularment diva, particularment "mira'm i no em toquis", particularment "detesto els homes i a tu més" penso que potser no seré jo però de ben segur hi haurà algun manso que t'haurà follat la boca fins la campaneta, fins el gagging, fins el rímel corregut galtes avall desfent-se entre les llàgrimes.

elegia

Mi primera mujer era una belleza, una preciosidad
Charles Bukowski, cita inventada

Ja sé que és típic, però ets lletja, cony.
Ja sé que és típic i tòpic, per no puc amb les lletges, ho sento.
Ja sé que és típic i tòpic i trist, però mirar-te a la cara destrempa i vinga a gastar condons.
Ja sé que és típic i tòpic i trist i vexatori, però per darrere i amb la llum apagada, encara.
Ja sé que és típic i tòpic i trist i vexatori i cruel, però m'agrada anar amb tu pel món i trobar-les a totes tan guapes. Quan tu ets la mesura el món és bonic i les Rambles, Malibú.

i he plorat

Dentro de mil años ya no habrá tíos ni tías, sólo gilipollas
Trainspotting

D'acord que gastar Nespresso és deixar-se un pastón en cafè, però això no treu l'ensabonada general quan vas a comprar càpsules: 5 'senyor', 6 'discupi', 3 'si és vostè tan amable', 2 'voldria el senyor prendre un cafè?', 3 'mercès' i 1 'que tingui un molt bon dia i fins ben aviat'. He estat a un 'em farà el favor' de baixar-me els pantalons.


Per altra banda, constatar que l'odi entre esportistes i artistes és recíproc. En elegància, però, guanyem: on hi hagi barbes de tres dies que s'apartin xandalls i bambotes.


Ara en serio, intentaré pujar el nivell d'aquest bloc escrivint menys, només quan hi hagi alguna cosa a dir i m'ho estigui fent a sobre i no pugui més. Aquests dies us recomano en Vagalume, que està fi, el cabró (es lícit insultar a un desconegut?).

deixar d'escriure

aguantar, aguantar tanta vinassa, derrota, ressaca, tanta abraçada inexistent, aguantar, aguantar ignoràncies, ruixats d'estiu, sopars de duro i polvos d'abril, aguantar, aguantar tanta princesa en roba flonja, somriure lomo, ulleres grosses, aguantar, aguantar tanta demència, tant vedetisme, tanta supèrbia, tant cretinisme, aguantar, aguantar impulsos, inundacions, silencis que són lapidacions, aguantar, aguantar singulars, aguantar plurals, aguantar-me és sobreviure'm, aguantar, aguantar com sigui, no defallir, jugar a la loto, creuar bé els dits.

Swordmaster

Sencer i subtitolat aquí.

Carta con prisa desde U.S.A. 1

Rodeado de mentes inquietas en el pais de la prisa
y el patriotismo exhacervado,
por perseguir el amercan dream
me he estrellado como un novato,
aprendiendo a tratamudear con sanya ( y sin la letra ny)
escupiendo las palabras que adormecidas
se mecian en mi cabeza,
cuando vagava por las calles sin due(ny)o
de mi ciudad natal, el pozo de mis tinieblas.
que me expulso hacia mi nueva era
de ritos sin raices ni cerebros.

mites i llegendes

1 - deixa d'escriure mails borratxo. Prohibit, Keep out. Posaré un gos dels que mosseguen al gmail.
2 - vull deixar de somiar-te... tan poques vegades l'any.

silencis obvis

No sé perquè, però espero una trucada teva dient el típic "no puc viure sense tu".

Canviant de tema, 1 i 2,
essent aquest dos la constatació que, joder tio, no em miris a mi en plan psicòtic si li faig gràcia a la teva volguda.

Maig del 2008

"Potser hem llegit Txèkhov, però ens venem per quatre euros"
Llucia Ramis

Posats a aguantar-me un dia més,
crec que me'n vaig a caçar el sol pels puestos.
Fins i tot els misantrops necessitem calidesa.

Santiago now!

Necessito desaparèixer.
Rajola a rajola, s'esmicola el terra que em sustenta.
Penjat de la gorja, sento el xerricar
del cordill que s'esfilega.

Però no cauré.
flotaré enmig de res,
lluny de tothom,
Esperant que rebenti la bombolla.

holocaust matrimonial

Si algun dia holocausto, al meu camp d'extermini hi trobareu:

- milers de barbes de dos dies i ulleres de pasta negres.
- milions d'ulleres de pasta vermelles, que els nens africans rossegaran com si fossin hard candy.
- milers d'adolescents decapitades, petinades en plan Cleopatra.
- en Chuck Norris.
- totes les lectores de Dostoievksi que encara l'enyorin.
- uns quants gais passats de voltes, manipuladors, Angelas Lansburys en potència.
- tots els lectors de'n Zafón.
- alguna exnòvia.
- la masovera, l'Imma Maiol i un parell -de dotzenes- d'amigues ràncies.
- tots els animals de companyia, parelles incloses.
- Enginyers, molts enginyers, de totes les races.
- Lligons argentins.
- el meu editor.

Reflejo de mi sombra menos poetica. (lo se)

Ahora empieza un vagaje, un aventura,
un aprender para luego sentir nostalgia
Experimentar la vida como si fuera
un calido viento veraniego que atraviessa
tu cuerpo llegandote a rozar el alma

Demasiadas proyeciones del espejo
que ahora ofrece el reflejo que yo le imploro
sutil unguento, curacion furtiva de mis sentimientos
o al menos eso creo,
como una melodia hiriente en mi pensamiento

La verdad es que sigo igual de desnudo que antes
pero esta vez mas altivo y orgulloso
que en aquel mal sueño de donde logre despertar hace tiempo

Ahora vuelvo a estar en paz y en el sendero.
Dispuesto a seguir cargando el alma y disparando al viento.